correlació positiva entre altitud i baixes temperatures n’és la clau. Per tant, és a Prades, a Colldejou, a Querol, i a l’hemicicle de termes municipals que volten l’àmbit d’estudi pel nord i el nord-oest. És per això que, més endavant, l’autor, i amb ell els lectors, se sorprendrà de la descoberta d’un pou al terme del Catllar, a menys de 100 metres d’altitud i a deu quilòmetres de la Mediterrània. En l’altra direcció d’interès, Amigó ofereix un rosari ben granat de notícies, necessàriament esparses en el temps i en l’espai, sense cap tipus de seriació possible, sobre la magnitud de les deposicions de neu en aquells sectors: èpoques de grans nevades contraposades a períodes de rarificació evident. Referències, comentaris i al•lusions aparegudes, ací i allà, en la documentació d’arxiu dels segles XVII i XVIII.

En efecte, d’entre el ventall de segles anunciats en el títol del llibre, el lector i lectora s’adonarà aviat del protagonisme del sis-cents i del set-cents, amb especial decantament pel darrer. A les notícies històriques, datació de l’activitat i alguns costos [61-92] ho podrà comprovar

palesament. A causa d’una certa fixació, ben positiva val a dir, en la resseguida sistemàtica dels instruments notarials i de les resolucions dels comuns en els quals es troben les escriptures públiques d’arrendaments dels monopolis dels ajuntaments, inclosos els d’explotació i comercialització de la neu i el glaç, les notícies del tràfic del fred s’estronquen cap a la dècada dels anys trenta del vuit-cents. Sembla ben bé que durant cinquanta anys, fins a la dècada dels vuitanta, quan va aparèixer el gel industrial a Reus i Tarragona, ni es vagi comercialitzar el fred ni se’n vagi fer el consum explicat per l’autor en les planes següents: utilització del gel i la neu [93-96]. Una discontinuïtat veritable?

Amigó no dóna cap explicació d’aquell hiatus tan sospitós. La bibliografia disponible sembla que tampoc. Per la meva part, penso, en canvi, en la continuïtat de les activitats en un marc de relacions socials i contractuals estrictament privades. Precisament, l’enderroc definitiu de les gràcies privatives estamentals (nobiliàries, eclesiàstiques...) i corporatives (gremis, universitats...) es consuma entre 1834-37. Possiblement, el comerç del fred va continuar però amb rendiments decreixents