L’esclat de la Guerra Civil estroncà els estudis acadèmics de Ramon Amigó, qui hagué d’esdevenir un erudit de formació autodidacta, mercès al guiatge inicial dels seus dos mestres en el món excursionista, Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna, i als seus esforços en l’aprenentatge del francès i l’anglès, que compaginava amb el treball professional en diverses empreses privades i “ensenyant català als que en sabien menys que ell” en uns temps compromesos com els de la postguerra, tal com explica a L'ensenyança de la llengua catalana, des de Reus, sota el franquisme (1994).

Ramon Amigó relatà en una conversa geogràfica amb Joan Tort i Pere Tobaruela (L’home i el territori) que encaminà les seves investigacions al camp de l’onomàstica com a resultat d’un encàrrec de Josep Iglésies, qui li demanà d’estudiar la toponímia de Reus. Després, seguiren un gran nombre repertoris de noms de lloc (Castellvell del Camp, Almoster, Constantí, Vila-seca de Solcina, Salou, Prades, Pratdip, Cornudella, Siurana, Ulldemolins i, darrerament, el de Porrera), entre els quals destaquem Els topònims de la ciutat i el terme de Reus -l’encàrrec d’Iglésies-, i Els topònims del terme municipal i del poble de la Mussara (Premi Eduard Brossa 1955 i 1961, respectivament, de la Societat Catalana de Geografia).  seguir >>>
 

[...més semblances]