<<< retrocedir El bloqueig de la seva promoció universitària l'ancoraren en aquella multiplicitat d'ocupacions fins ben bé les acaballes dels anys seixanta quan en ser creat el Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona s'hi integrà amb dedicació exclusiva fins a la seva jubilació l'any 1978. Quedaven enrera molts anys de docència de la geografia, efectuada el més sovint a tall particular, frec a frec amb l'estudiant, als locals ensomorts del Consejo i, encara més, en les sortides de camp en la direcció de les quals excel·lia.

Salvador Llobet va ostentar la presidència de la Societat Catalana de Geografia a la primera meitat dels anys vuitanta. Durant el seu mandat va arrodonir la important renovació iniciada per Lluís Solé uns anys abans. Quan ja li restaven ben pocs dies de vida, va voler estar present i activa en les sessions del Primer Congrés Català de Geografia. El seu compromís amb la Societat va ser, ben bé des de l'època de les reunions privades a ca n'Iglésies al passatge Permanyer, el dispensat a totes les activitats que havia assumit de cor: sense mitges tintes.

Salvador Llobet, home i geògraf tot d'una peça, més enllà dels seus cops de geni, es féu estimar de debò i en perdura un record inesborrable. [pau alegre]

[...més semblances]