Quan es tracta de fer una recerca en algun àmbit que acostumen a qualificar de més o menys científic, sempre hem de tenir present que no estem donant una imatge com la que donaria un mirall, sinó que en l'objecte del nostre estudi hi ha alhora allò que pretenem estudiar i una bona part del que nosaltres som. Això no ha d'impedir dur a terme un exercici que ens intenti portar a conèixer la realitat tal com és; sobre allò que ens hauria de fer reflexionar és sobre la necessitat de saber qui escriu per saber què ens oferirà, si més no des de quin punt de mira ho analitzarà. El coneixement és sempre posicional i, com a tal, relatiu a posicions socials concretes. Des d'aquest punt de vista, l'estratègia científica intenta apropar-se al passat a la recerca del que "realment" fou, però, hi ha res més llunyà de nosaltres que el temps?

Ens proposem escriure la biografia de Salvador Llobet. De fet, fa pocs segons, acabem de tirar el cursor enrere per rectificar: havíem escrit que ens proposàvem "fer" la biografia de Salvador Llobet. La biografia de qualsevol persona, tant hi fa que hagi

desaparegut d'entre nosaltres com que no, no es fa mai; la biografia és, per definició, l'acte de refer alguna cosa que anteriorment havia existit. Ens proposem, doncs, escriure una biografia de Salvador Llobet i Reverter, una biografia d'una persona marcada per la geografia, potser tan marcada com ell mateix va deixar la seva empremta en aquesta pràctica científica. Per què aquesta visió tan esbiaixada? És que Llobet no fou res més que un geògraf? No. És a nosaltres a qui ens interessa mirar el nostre personatge des d'aquest punt de mira, destil·lar-li una essència que formava part d'un únic producte. Ens interessa pensar en el Salvador Llobet geògraf perquè estem interessats a millorar la nostra pràctica geogràfica i, des d'aquest punt de vista, una aportació a la història de qualsevol disciplina, per petita que sigui, sempre ajuda a pensar el present. Si més no, per intentar no caure en els mateixos errors del passat, però potser especialment perquè sempre que es mira enrere és per afrontar millor el futur. Ara que el postmodernisme i el cultural turn són moda, mirar enrere no només ens serà interessant sinó que ens pot