ensenyar moltes coses. Especialment a ser modestos, a no creure que el que estem fent és el darrer crit i que tot el que s'ha fet abans de nosaltres està desfasat. Som on som perquè ens hi ha dut el temps, la història i la geografia dels quals som hereus i hereves.

Ara, a finals de 1999, quan estem escrivint aquesta introducció, ens adonem que l'obra que heu començat a llegir ja és una mica "antiga", que ja fa anys que roda, i ens sembla que en aquesta roda del temps que és la vida caldrà explicar com i de quina manera s'ha arribat al resultat actual. En fer això ens adonarem d'allò que deiem al principi, que estem constantment refent la biografia dels altres a mida que vivim la nostra vida. Però aquest no és - o no ha de ser - el problema; el problema està en no ser-ne conscients.

Havent viscut la major part de la nostra infantesa i tota l'adolescència al Vallès Oriental, essent socis de l'Agrupació Excursionista de Granollers des de fa més de quinze anys, havent-nos llicenciat en geografia i història..., tot fa pensar que entre

el nostre biografiat i nosaltres hi hauria d'haver hagut una relació de coneixença mútua. Ans al contrari. Quan Llobet va morir, tot just feia sis anys que havíem entrat a formar part de l'Agrupació Excursionista. Mai no hi havíem tingut una conversa, no havíem assistit a cap conferència seva i gairebé podríem dir que no sabíem qui era. Especialitzats en història contemporània, havíem estudiat algunes assignatures de geografia per completar el nostre currículum, pero Salvador Llobet no havia estat professor nostre. Així, doncs, va morir sense que sabéssim qui era i sense haver-nos conegut personalment. Sabíem que era un personatge important i venerat dins i fora de l'entitat; pero no sabíem ben bé perquè. Un dia, era l'any 1988, vàrem fer una passada de diapositives sobre una excursió pel Pirineu. Llobet hi era. Ho sabem perquè algú ens ho digué (alhora que ens deia que estàvem molt nerviosos). Ens previngueren que segurament ens preguntaria o ens interrompria; i que ja ens ho faríem tots sols...