 |
|
Cursà estudis superiors a l’Escola d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i a la Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa fins assolir les titulacions d’enginyer agrícola i advocat respectivament. Exercí l’advocacia a Lleida, on desplegà una gran activitat cívica i promogué institucions (Ateneu Lleidatà), n’impulsà d’altres (Cambra de Comerç, Assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) i creà i dirigí publicacions de caire cultural (Vida Lleidatana) i polític (Occident). Fou també director artístic de Ràdio Lleida i organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola, el 1928, a Lleida mateix.
L’activisme polític, líder d’Acció Catalana i del Partit Catalanista Republicà a Lleida, el dugueren a ocupar càrrecs representatius a la Paeria. El 1931 esdevingué el cap de la majoria republicana al consistori sorgit del canvi de règim. Així mateix, formà part, com a vocal, de la Ponència de la Divisió Territorial en la qual treballà activament malgrat, com fa notar J. Burgueño, ser-ne el membre “més aliè a la polèmica de la divisió territorial” [Història de la Divisió Comarcal, Barcelona: R. Dalmau, 2003, p. 96].
Actualment, l'horta de Lleida acusa els embats de la urbanització.
Fragment de l'Ortofotomapa de Catalunya 1:25 000. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya; full 63-29; 2003.
[...més semblances] |
|
|
| Antoni Bergós i Massó |
| Lleida 1899 – Barcelona 1986 |
Aportacions |
| |
|
Va ser el seu amic Pau Vila qui li desvetllà l’interès per la geografia en el decurs d’unes excursions pel Pirineu aragonès el 1929. Vet aquí una anècdota: “A la fonda de Boltanya, bo i dialogant amb l’Antoni Bergós, company de ruta, veiérem els ulls de comprensió que feia la minyona que ens servia, i des d’aleshores en català ens li dirigírem” [“Les marques de Ponent. Els homes”, La Publicitat, 26-IX-1929; i a Visions geogràfiques de Catalunya II, Barcelona: R. Dalmau, 1963, p. 279].
Acabada la guerra civil, els vencedors el condemnaren a mort i el tingueren empresonat durant quatre anys. Una vegada revisat el seu procés i alliberat, exercí d’advocat a Barcelona. Com remarcava Lluís Casassas en el seu obituari, “entrà com a soci de la SCdG i mantingué una acció patriòtica i cultural molt remarcable” [Treballs de la SCdG, 7-8 (1986), p. 156]des del Centre Cultural Lleidatà, la Penya Joan Santamaria i la Fundació Salvador Vives Casajuana. [Pau Alegre]
|
|
