Assemblea General Ordinària SCG

Barcelona, 12 de juny de 2018

PARAULES DEL PRESIDENT

Bona tarda. Com ara farà un any, benvingudes i benvinguts a la nostra Assemblea General Ordinària.

Aquest curs, que ara acaba, ha estat ben peculiar i anormal per trobar-nos en una conjuntura política que ens ha deparat actuacions impensables, cosa que no hagués succeït si davant un conflicte latent s’hagués utilitzat el diàleg per intentar resoldre uns problemes que en part provenien de la sentència del Tribunal Constitucional en contra de determinats articles de l’Estatut d’Autonomia. L’aplicació de l’article 155 i l’empresonament i exili de representants i dirigents polítics democràticament elegits ha comportat un estat de preocupació i alhora de perplexitat pels fets que s’esdevenien, al mateix temps que l’Institut d’Estudis Catalans, de qui en part depenem com a filial, veia com es retardaven des del govern central, subvencions aprovades i que com a tals figuraven en els ingressos pressupostaris.

Aquesta circumstància ens ha fet posar en guàrdia, per si de cas es retallaven aportacions, com així ha succeït, de tal manera que per a l’any 2018 hem deixat de rebre l’aportació ordinària que cada any ens concedia l’IEC i que era de 5.500 euros, mentre se’ns concedia una subvenció finalista per activitats extraordinàries, de 3.000 euros. Per sort s’ha mantingut la subvenció a publicacions i hem gaudit de l’ajut de la Diputació de Barcelona, la qual és molt d’agrair, perquè ens permet mantenir la revista i alhora ens obliga a organitzar i realitzar alguna jornada formativa dirigida a electes i tècnics de les administracions locals, com la que es va celebrar a Manresa el passat gener sobre Desenvolupament i patrimoni natural i cultural a Catalunya, amb una bona assistència de públic i un notable interès de les ponències.

De les nostres activitats, com sempre força nombroses, en donarà compte el secretari, i la relació completa serà publicada a Treballs SCG. Ara només voldria remarcar-ne algunes, com és la conferència d’inauguració de curs a càrrec de Josep Vicent Boira, professor de Geografia de la Universitat de València i secretari autonòmic de la Generalitat Valenciana, el qual ens parlà de la necessitat i la importància del Corredor del Mediterrani. Voldria destacar, per emotiu, l’acte en record del professor i ex-president d’aquesta societat Lluís Casassas i Simó, amb interessants intervencions de l’Enric Bertran, l’Enric Mendizàbal i el David Casassas. Hem dedicat també atenció, entre altres temàtiques, al cinema i la ciutat, als canvis de població dins la ciutat de Barcelona, a l’Aurora Bertrana com a primera sòcia nostra, a la Geografia a les aules, i a les noves visions del relleu i la geomorfologia de Catalunya aparegudes després de l’edició de la Geografia de Catalunya de l’editorial AEDOS. El passat novembre es va col·laborar amb la commemoració del 125 aniversari de les Bases de Manresa, amb una sessió a la capital del Bages, sobre aquella proposta del 1892 i el model territorial de Catalunya. I, encara de fa poc, es va presentar el llibre de Joan Nogué sobre l’obra de Yi-Fu-Tuan.

Independentment dels tradicionals actes de cada mes, hi va haver set activitats entre cursos, jornades, sortides d’estudi i viatges. Dels primers remarco el dedicat al programari lliure en cartografia digital. De les jornades, vull destacar la celebrada el proppassat dia 6, coorganitzada amb l’Asociación de Geógrafos Españoles (AGE), sobre la situació de la Geografia en altres països i les noves experiències en la formulació de plans d’estudi. Sobre les sortides d’estudi i viatges, cal dir que totes elles van ser ben remarcables (els Vilars d’Arbeca i l’estany d’Ivars; els barris del Besòs i de la Mina; Olesa de Montserrat, malgrat la pluja), i encara són a temps d’aprofitar aquest cap de setmana vinent per travessar del Berguedà a la Cerdanya, si encara hi ha places i ho notifiquen ràpidament al Jordi Ramoneda que n’és el responsable.

El viatge de Setmana Santa va ser agredolç. Agre perquè la companyia aèria portuguesa va cancel·lar el vol d’anada i vàrem perdre un dia i mig. Dolç perquè tota la resta va anar molt bé, gràcies al guiatge del professors João Carlos dos Santos Garcia i Ilídio Sousa. Especialment amable va ser la visita a l’illa de Porto Santo on es va plantar un drago, el qual recordarà la nostra estada a l’illa. Ara estem en els tràmits de reclamació a la companyia i agència de viatges, amb l’esperança que aviat arribi la deguda compensació.

Com cada any, hi ha també la renovació parcial de Junta, i ara toca cessar reglamentàriament a l’Anna Ortiz, la Núria Benach, i a qui els parla. La Núria Benach, ha decidit no tornar a presentar-se degut a altres compromisos personals, però ens ha promès continuar col·laborant en diferents activitats. Per substituir-la s’ha cercat una persona, vinculada com la Núria, a la Universitat de Barcelona, i s’ha cregut convenient oferir el lloc al soci Jaume Font que ha col·laborat ja diverses vegades amb la societat, tal com poden comprovar en el directori de l’Obrador Obert. L’Anna ha decidit tornar-se a presentar, a l’igual que el president i esgotar així els tres mandats.

Pel que a mi respecta, si la salut m’ho permet, m’agradaria poder continuar en l’exercici de la funció que em vàreu atorgar i iniciar, i aprofundir, en dos temes que han estat debatuts i aprovats en Junta, i que ara els passo a explicar. El primer és elaborar una història de la Societat Catalana de Geografia. La coordinació d’aquest tema ha estat encarregada al soci Enric Bertran, antic secretari de la SCG, el qual ha format un equip amb els consocis Jesús Burgueño, Carme Montaner, Roser Serra, Pau Alegre i Enric Mendizàbal. Ja tenen a punt un projecte i han demanat una subvenció a l’IEC a través de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, la qual ha estat parcialment concedida en pugna amb altres projectes. La part que no cobreix la subvenció serà atesa directament per la Societat. El resum del seu projecte manifesta que vol ser “una recerca memorial, basada en fonts orals i documentals, per mirar d’oferir una visió de la Geografia a Catalunya des de la SCG, parant atenció als diferents moments històrics que li ha tocat viure, a la influència dels diversos paradigmes geogràfics, a l’empremta de les successives presidències i equips de govern que n’han regit els destins, a les temàtiques abordades en les activitats desplegades i a la visió interdisciplinària que sempre ha guiat la pràctica de la Geografia en aquesta societat”.

L’altre projecte que tenim entre mans, i aprovat per la Junta de Govern, és la redacció i edició d’una Geografia de Catalunya, que sigui la de la Societat Catalana de Geografia i estigui escrita per socis que s’hagin distingit en una determinada especialització dins el camp geogràfic. Es tracta de fer una Geografia de Catalunya renovada que expliqui els canvis que ha sofert el territori i la seva societat en els darrers anys. Una geografia que porti la marca de la SCG i de l’IEC i que sigui útil als professors de primària, secundària, universitat i a totes aquelles persones interessades en comprendre les relacions econòmiques i socials que es donen al nostre país.

  seguir >>>