El passat 26 de febrer, dimecres, a la sala Lluís Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, i a partir de les set del vespre, es va presentar el llibre Repensar el Estado. Crisis económica, conflictos territoriales e identidades políticas en España, editat per la Universidade de Santiago de Compostela, i del qual van tenir cura els professors Josefina Gómez Mendoza, Rubén C. Lois González i Oriol Nel·lo i Colom.

La presentació va ser introduïda pel president de la Societat Catalana de Geografia, que va excusar la presència de la professora Josefina Gómez Mendoza, que no havia pogut venir a causa d’un imprevist. Va remarcar que el llibre tenia l’origen en una trobada de geògrafs celebrada a Toledo l’abril de l’any passat, i que malgrat que des d’aleshores les dinàmiques i problemàtiques s’havien accelerat, el llibre tenia molt d’interès, ja que són uns temes als quals els professionals de la geografia no hi han dedicat massa atenció. Desgranà les diferents parts de què el llibre es composa i les diferents aportacions dels autors i autores, entre els quals hi ha la Maria Dolors Garcia Ramon, Jaume Font i Garolera, Onofre Rullan Salamanca i Oriol Nel·lo i Colom, tots ells associats a la SCG. La resta d’autors i autores pertanyen a diferents comunitats autònomes, la qual cosa contribueix a què les posicions sobre les diferents temàtiques no siguin coincidents.

Assenyalà també els escassos coneixements que els geògrafs, en general, tenen de la realitat de l’Estat Espanyol i de les seves comunitats perifèriques, especialment respecte a Catalunya. Va fer referència a les incomprensions i estereotips històrics que encara es mantenen i acabà apel·lant a la necessitat de més comunicació i més contribució científica dels professionals de la geografia a aquests temes.

A continuació intervingueren Oriol Nel·lo i Ruben Lois. El primer va fer referència a la situació de la crisi actual, amb el problema de l’encaix de Catalunya en el sistema institucional de l’Estat, i la confusió que hi ha sobre aquest tema. Per a Nel·lo una possible sortida seria un canvi d’escala del problema, vist des de la perspectiva de la situació econòmica i de crisi social a escala europea i mundial, ja que per entendre la problemàtica cal comprovar la posició dels grups que detenen el poder econòmic i la dels grups subalterns. Els conceptes d’estat, nació i sobirania estan en discussió en moments que apareixen noves territorialitats lligades als conceptes de sistema urbà i de xarxa.

Les noves territorialitats, segons Oriol Nel·lo, serien les que posessin les bases multiescalars per a la constitució de noves solidaritats entre els grups socials subalterns. La polèmica actual consistiria, en bona part, en la

permanent substitució dels actors socials per abstraccions territorials encobridores de què la competència no és entre territoris, sinó entre grups socials i projectes polítics. Per acabar, insistí Nel·lo, en el paper dels geògrafs en clarificar els termes del debat a partir de la combinació de l’anàlisi a diversos nivells d’escala, la comprensió de la relació entre la societat i el medi, l’explicació de les dinàmiques territorials, i la crítica a les construccions ideològiques sobre l’espai i a partir de l’espai.

Ruben Lois va fer un resum de les conclusions del llibre elaborades pels tres editors, en les quals es precisa la necessitat de fer una nova Geografia Regional de les Espanyes, en què cadascun dels grans temes sigui motiu d’estudi i exposició crítica, amb la missió de contribuir a clarificar les bases dels debats actuals. Recordà la importància de l’escala global i dels processos de territorialització sotmesos a geometries variables, plantejà la interpretació geogràfica d’Espanya com a espai de frontera entre l’oceà Atlàntic i el mar Mediterràni, entre l’Europa de més enllà dels Pirineus i el Magrib.

Les noves històries renovades que s’han construït a les diferents autonomies poden ajudar a comprendre la Geografia política-regional de les Espanyes, però la Geografia ha de fer noves aportacions a la història, com la d’una necessària Geografia lingüística i cultural que permeti establir les complementarietats i les tensions, els elements comuns i les diferències; i una Geografia dels recursos i de la riquesa, per comprovar les desigualtats entre territoris i persones, així com la distribució dels diferents recursos, com poden ser els hídrics.

Considerà que la nova Geografia regional a construir ha de tenir en compte que la població i la societat s’enfronten a dos problemes al mateix temps, un d’afirmació nacional/identitària i un altre de classe social, amb una relació dialèctica permanent. L’augment de les desigualtats i les distàncies socials ha de ser també objecte d’anàlisi, com les infraestructures de transport i comunicació que constitueixen l’esquelet del territori, i l’anàlisi del govern en les seves diferents escales, de l’estatal al local.

Per acabar es referí a l’ús del terme nació, que pot tenir diferents lectures i a la necessitat d’introduir mesura, tolerància i cert relativisme que ajudi a analitzar i comprendre millor les dinàmiques internes de les Espanyes.

Les exposicions van ser seguides d’un interessant col·loqui, en el qual entre altres intervingueren els consocis Antoni F. Tulla i Pujol, Francesc Nadal i Piqué, Josep-Antoni Báguena Latorre i Horacio Capel Sáez. [Josep Oliveras i Samitier]