L'elaboració del cadastre ha constituït i constitueix un dels principals motors de l'activitat cartogràfica. Els plànols cadastrals es troben entre els documents cartogràfics més antics que ens ha llegat l'Antiguitat. Tant els egipcis com els romans excel·liren en l'art de l'agrimensura, per a la qual van desenvolupar determinades àrees de la geometria i van enginyar aparells d'amidament com la groma. Del Renaixement ençà, la cartografia cadastral ha experimentat en el món occidental un gran desenvolupament i ha esdevingut, tal com ho ha assenyalat a bastament el professor Roger J. P. Kain, un eficaç instrument fiscal i administratiu al servei de l'estat modern.

Alhora, constitueix una font essencial per a l'estudi del territori i del paisatge. I és una font gairebé insubstituïble si es pretén atènyer el detall a gran escala en l'estudi de la propietat, la tinença de la terra, els usos del sòl i la morfologia parcel·lària. En aquest sentit, la disponibilitat o mancança d'un cadastre general condiciona decisivament les oportunitats d'investigació territorial.

Malgrat l'existència de valuosos precedents, com la Planimetría General de Madrid, a Espanya no es va assolir un sistema cadastral modern, amb referència cartogràfica de la propietat, fins a mitjan segle XX. La llacuna d'informació fiscal i territorial que afecta, sobretot, el segle XIX ha tingut conseqüències de gran abast. En primer lloc, ha obligat els estudiosos a escometre una laboriosa recerca de fonts documentals alternatives (amillaraments, cartilles d'avaluació, etc.), la fiabilitat i la representativitat de les quals quedava minvada per la manca de suport gràfic. En segon lloc, ha limitat el nombre de consultes del Cadastre de Rústica del segle XX, atès que no s'ha pogut consultar una documentació de nivell similar per al set-cents, ni per al vuit-cents. Al capdavall, els cadastres ofereixen una instantània de la distribució de la propietat, dels usos del sòl i de les formes parcel·làries en un moment donat. El seu buidatge i la seva anàlisi posterior adquireixen molt més d'interès si és possible la seva comparació amb un tall temporal anterior.