d'urbana a la Catalunya contemporània. Mentre que la quarta i ultima ponència d'aquesta part, obra de Rafael Vallejo Pousada, professor d'història econòmica i especialista en història de la hisenda pública espanyola contemporània, tracta, amb dades de gran interès històric, la qüestió de les relacions entre la contribució territorial urbana i la formació del cadastre d'urbana a Espanya entre 1893 i 1935.

El llibre es clou amb una quarta part anomenada Aplicacions de la cartografia cadastral i noves perspectives. Aquesta part recull tres ponències, que permeten copsar l'interès de la cartografia cadastral en els estudis sobre les transformacions històriques i culturals del paisatge. La primera ponència, feta per les geògrafes Concepción Fidalgo i Inmaculada Sancho, especialistes en biogeografia, utilitza la documentació cartogràfica del cadastre del marquès de la Ensenada i del cadastre de rústica del segle XX, per a emprendre estudis de biogeografia històrica de l'àrea madrilenya de la subconca del riu Alberche. La segona, obra de l'historiador de l'economia Marc Badia i de l'enginyer agrònom F. Rodríguez, presenta la metodologia emprada en l'aplicació d'un SIG

sobre els canvis d'usos del sòl del municipi de Sant Sadurní d'Anoia, en el qual s'ha emprat la cartografia parcel·lària del segle XIX d'aquest municipi de l'Alt Penedès. La tercera i darrera ponència, obra dels historiadors de l'economia Enric Tello, Ramon Garrabou i Xavier Cussó, empra cartografia parcel·lària dels segles XIX i XX per tal d'explicar, des d'un punt de vista que els autors anomenen “metabolisme social”, els canvis d'usos del sol experimentats en cinc municipis del Vallès.

Els estudis esmentats incorporen, en la seva major part, molts dels temes i enfocaments de la història de la cartografia cadastral plantejats a finals de la dècada de 1970-1980 per la geografia històrica britànica i que van servir per a renovar i donar una nova embranzida a aquest camp de la historia de la cartografia. En aquest sentit, el llibre neix amb diversos objectius: enriquir el camp de la història de la cartografia cadastral a Espanya; obrir noves perspectives que facilitin futures investigacions en aquest camp, i fer de guia per a tots aquells estudiosos interessats en l'ús de la cartografia cadastral com una eina per a analitzar tant les transformacions del paisatge com la història fiscal del país.
[Ma. Carme Montaner; F. Nadal; L. Urteaga]