generada pels cadastres de Catalunya i de la Ensenada, i també pel cadastre de Madrid conegut com la Planimetria General. La segona ponència, obra del geògraf Jesús Burgueño, pregon coneixedor de la cartografia històrica de la província de Lleida, estudia els plànols cadastrals d'aquest territori aixecats durant el set-cents i el vuit-cents.

La segona part, anomenada La reforma. tributària liberal i la cartografia cadastral és la més extensa i variada. Aplega un total de sis ponències, que tracten un ampli ventall d'aspectes i obres de la cartografia parcel·lària produïda a Espanya entre la implantació, el 1845, de la Contribución de Inmuebles, Cultivo y Ganaderia i l'inici, el 1895, d'un cadastre general del país per masses de conreu. Les dues primeres ponències aborden diferents aspectes de la cartografia parcel·lària realitzada a mitjan segle XIX. La primera, obra del geògraf José Ignacio Muro, analitza amb cura les tècniques emprades pels agrimensors de l'època a l'hora d'aixecar els plànols parcel·laris. La segona [obra de L. Urteaga] aborda un tema poc estudiat, però crucial per a la historia de la cartografia cadastral espanyola del vuit-cents: el cost econòmic dels treballs parcel·laris municipals a mitjan segle XIX.

A continuació, es presenten tres contribucions de caire territorial. La primera, obra del geògraf Vicenç M. Rosselló, fa referència als treballs cadastrals que l'agrimensor Pere d'Alcàntara Pena i Nicolau va realitzar a l'illa de Mallorca a mitjan segle XIX. La segona, realitzada pel geògraf Tomàs Vidal, ens introdueix en la cartografia cadastral aixecada a l'illa de Menorca al llarg del vuit-cents. La tercera [obra de F. Nadal] analitza un dels productes més elaborats de la cartografia parcel·lària produïda a la província de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX: els atles parcel·laris municipals.

La tercera part, titulada Cadastre i cartografia al segle XX, aplega quatre ponències. La primera, obra de Felipe Fernández García, geògraf especialitzat en la història de la fotografia aèria a Espanya i les seves aplicacions geogràfiques, aborda un aspecte clau de la cartografia cadastral contemporània: les relacions entre el cadastre i la fotografia aèria. La segona ponència, realitzada pels geògrafs Amparo Ferrer i J. A. Nieto, fa referència a la cartografia cadastral de rústica de la província de Granada aixecada al llarg del segle XX. La tercera ponència, redactada per Jordi Bernat, tècnic de l'Oficina Regional del Cadastre de Barcelona, tracta, de forma general, l'evolució del cadastre