L’estudi, tanmateix, es proposa seguir una via menys freqüentada. El seu objectiu consisteix en mesurar i analitzar l’extensió del procés d’urbanització a partir de la lluminositat nocturna. En aquest context, l’ús de les sèries anyals de la imatge satel·litària nocturna de la Terra és relativament innovadora. Es tracta d’una font documental que permet aportar noves dades i avançar noves hipòtesis en el sempre necessari estudi del procés d’urbanització d’Espanya. Ara bé, l’ús de les imatges satel·litàries nocturnes no és pas neta de dificultats i problemes, de manera que el seu aprofitament i interpretació obliga a posar quatre ulls als aspectes metodològics. És per això que l’aportació de la investigació present és a doble vessant: l’una aporta dades sobre l’evolució del procés d’urbanització; l’altra discuteix les potencialitats i les limitacions derivades de l’ús de la font escollida.

D’acord amb els objectius exposats suara, la investigació malda per a contrastar dues hipòtesis principals. A partir de la constatació de que el procés d’urbanització contemporani a Espanya –el qual va rebre un impuls extraordinari precisament des dels anys quan Sánchez Ferlosio publicava El Jarama– ha comportat d’aleshores ençà

un creixement sense precedents de la població urbana. Un creixement acompanyat de l’expansió territorial de les àrees urbanes, la dispersió de la urbanització sobre el territori i l’especialització funcional i social creixent dels territoris que l’integren. Resultat directe d’aquestes dinàmiques ha estat l’artificialització de superfícies de sòl ingents, tal com han demostrat nombrosos estudis.

Així doncs, la primera hipòtesi de la nostra investigació propugna la idea de que l’expansió de tot allò que es podria denominar com els usos urbans del sòl (la mobilitat, les activitats periurbanes, els espais intersticials...) ha estat molt superior a la superfície del sòl efectivament artificialitada per la urbanització. Ha estat una expansió particularment notable en l’etapa de les dècades de trànsit del segle XX al XXI, període temporal cobert per l’estudi, i presenta a Espanya una intensitat superior a altres realitats europees veïnes.

La segona hipòtesi de partida de la investigació afirma que la imatge satel·litària nocturna, malgrat les seves limitacions i carències, resulta —per les seves característiques, recurrència, cobertura i