de diverses edicions. Entre les obres que van gaudir d’un major èxit per a la formació dels enginyers militars, cal assenyalar els Principios de fortificación... de Pedro de Lucuce (1772), i els Elementos de matemáticas puras. Aritmética universal, geometría elemental y trigonometria (1778) de Carlos Lemaur. Els Elementos de matemáticas (1779-1783) de Benet Bails resumeix els avenços de la ciència i els manuals més importants de l’època. Gràcies als esforços oficials, i a aquests textos, de conjunt,els enginyers militars espanyols van tenir una bona preparació científica i tècnica.

La tercera part del llibre que revisem versa sobre “La práctica de los ingenieros”. Joan Eugeni Sánchez presenta diversos quadres per a exposar de manera sintètica i clara els diversos aspectes que desenvolupa com, per exemple, respondre la pregunta: quines van ser les dinasties familiars dels enginyers militars durant el segle XVIII? [Quadre 37, p. 306-307]. Ofereix informació molt interessant relativa a la longevitat dels enginyers i del temps promig de servei a l’estat [p. 282]. També es refereix a les

condicions de treball amb les quals s’enfrontaren els enginyers del passat i fa incursions en la seva privada. Ens explica que els calia demanar autorització oficial per al seu matrimoni, tot i que els enllaços clandestins, és clar, no eren rars, sobretot a ultramar.

El llibre es tanca amb un capítol imprescindible referent als enginyers militars a Amèrica, el qual va anar a càrrec del geògraf mexicà Omar Moncada, qui ens assenyala que la seva comesa principal a les Índies va ser portar a terme una notable tasca arquitectònica tant de caient civil com religiós, obres públiques i projectes urbanístics, amb especial interès per a la defensa del territori (fortificacions) i l’aixecament de mapes dels dominis colonials.

Amèrica va afavorir l’eixamplament de moltes vocacions científiques (p. 315). És el cas de Félix Prosperi, qui va redactar La gran defensa. Nuevo gran método de fortificación, el qual va ser imprès a les premses de Mèxic, capital de Nova Espanya, l’any 1741, el qual és considerat com un text d’avantguarda.