Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Horacio Capel, Joan Eugeni Sanchez i Omar Moncada : De Palas a Minerva. La formación científica y la estructura institucional de los ingenieros militares en el siglo XVIII. Madrid - Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Serbal, 1988 (Libros del Buen Andar, 23); 390 p. ISBN 84-00-06829-7 i 84-7628-044-0.   Ressenya de V. González Claverán (1989) : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

El decret del Plan de Ingenieros de los Ejércitos y Plazas, expedit a Saragossa pel primer borbó, Felip V, va suposar la creació formal del cos d’enginyers. I pel que fa a les propostes de Verboom encaminades cap a la fundació d’un centre d’estudis per a enginyers, van cristal·litzar per fi el 1720, en ser creada l’Academia de Matemáticas de Barcelona, la qual va ser una de les espinades de l’enginyeria del Segle de les Llums.

Les limitacions pressupostàries van impedir augmentar el nombre d’enginyers necessaris per atendre les necessitats del dilatat imperi hispànic. Tanmateix, amb la Nueva Planta del Cuerpo de Ingenieros apareguda el 1733, hom va aconseguir assegurar una xifra de 150 enginyers per a Espanya, Itàlia i Àfrica. Amèrica encara no va ser inclosa en aquesta nòmina. Per a pertànyer a aquesta il·lustre corporació no era indispensable, en principi, pertànyer a una nissaga nobiliària. Es va posar un èmfasi especial en promoure els enginyers pels seus mèrits professionals, fins i tot per sobre dels d’antiguitat.

 

A la mort de Verboom i del rei Felip V, els enginyers ja havien estat acceptats com un cos especialitzat i indispensable dins la societat hispànica. Malgrat tot, això no va implicar que no hagués de trampejar diversos entrebancs al llarg del segle. Hi hagué tensions amb alguns especialistes relacionats amb l’exercici de l’enginyeria militar, com és el cas dels artillers, amb els quals van estar reunits entre 1759 i 1763. També hi hagué temptatives de dividir el cos segons diverses especialitats: fortificacions, acadèmies i obres d’enginyeria civil. Aquesta organització va persistir durant uns deu anys fins a la seva reunificació. Però més endavant va resultar imprescindible independitzar algunes especialitats (p.e., la creació del cos d’enginyers de camins el 1799) conforme a la tendència inevitable —prolongada fins als nostres dies— que obliga la divisió del treball i una major especialització del coneixement. És per això que la Ordenanza de 1803, amb la qual es culmina un segle d’esforços per a organitzar el cos d’enginyers, limita l’activitat dels seus professionals a treballs d’abast estrictament castrense.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
27 d'abril de 2017
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat