Com Oriol Nel·lo ha observat en algun altre lloc, el clima, l'orografia i la persistent humanització del territori s'han conjugat per crear, en el litoral català, alguns dels paisatges més atractius i prestigiosos del Mediterrani, paisatges que contenen valors extraordinaris d'índole patrimonial, ambiental i econòmica. No obstant això, l'avenç urbanitzador ha transformat de manera tan notable les costes que alguns d'aquests valors poden veure's avui en un notable perill. Davant aquesta situació, el govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar (2006) el Pla director urbanístic del sistema costaner, amb l'objectiu d'assegurar la sostenibilitat ambiental, el patrimoni cultural i la viabilitat econòmica del litoral català. L’autor ho rememora i analitza a “Repensar la urbanización del litoral: el Plan director urbanístico del sistema Costero”.

Una de les actuacions més reeixides de l’etapa de govern d’Oriol Nel·lo és la d’haver sabut canalitzar de forma operativa i jurídica les directives de la Unió Europea sobre Paisatge. El suport envers la creació i rebliment de competències de l’Observatori

del Paisatge n’és bona prova. Ens trobem, altra volta, davant d’un esforç per a la superació de l’academicisme d’una temàtica compartida, entre altres, per disciplines com la filosofia, l'art, la literatura, l'arquitectura, l'urbanisme i la geografia, en un instrument de política territorial positiu i, en concret, per a recolzar els instruments urbanístics locals i generals. És així perquè, segon Nel·lo, la intensitat i la direcció dels canvis socials al llarg de l’últim segle ha comportat una accelerada transformació dels paisatges; tant, que en el curt termini d’una vida un lloc pot esdevenir diversos paisatges. Els fluxos globals comuns alteren els paisatges de referència de cada col·lectivitat i tendeixen a banalitzar-los, a desproveir-los de singularitat, a unificar-ne el caràcter, de manera que esdevenen en molts casos indistingibles els uns dels altres. Totes aquestes transformacions i el sentiment de pèrdua del paisatge com a element d’identitat, davant d’aquesta situació conflictiva, el que cal és gestionar el paisatge i evitar l’impuls conservacionista. Segons Nel·lo, “en comptes de maldar per conservar estàtics uns pocs paisatges determinats, hem