En aquest llibre, el professor Oriol Nel·lo recopila, amplia i perfecciona allò que ens havia explicat del territori i de la seva governabilitat al llarg dels anys de la seva estada al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya com a secretari per al Planejament Territorial (2003-2011). Ho va fer en llocs molt diversos, davant públics amb major o menor profunditat acadèmica, però que, en qualsevol cas, sentien i experimentaven la problemàtica territorial de Catalunya com a cosa viva i canviant en el temps i en l’espai. La tribuna de la Societat Catalana de Geografia i la revista Treballs no van restar al marge de la projecció pública d’Oriol Nel·lo des de bon començament del seu compromís amb la ciutadania catalana, ben bé des de finals dels anys vuitanta, quan va prendre les regnes de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona, inspirat per Pasqual Maragall. A la seva plana del Directori d’aquest Obrador Obert SCG podreu sospesar l’abast de la seva projecció com a polític.

Convé recordar que l’autor sempre ha procurat relacionar la demanda de coneixements territorials de la societat amb les capacitats dels geògrafs i les geògrafes per explicar la complexitat de la societat, resoldre'n els conflictes i fer propostes per a la seva millora. Per això mateix, el lector no s’haurà d’estranyar que al llarg de l’exposició de les polítiques territorials impulsades i aplicades a Catalunya durant el període 2003-2010, aprofiti l’ocasió per obrir el debat sobre el balanç de l'experiència i per definir quines són les polítiques urbanes, ambientals i territorials necessàries en els moments actuals i futurs. El debat resulta tant més necessari quan els efectes de la crisi estan comportant, en molts aspectes, un empitjorament de les condicions de vida urbana (pel que fa a la degradació de barris, a l'accés a l'habitatge, a la capacitat d'intervenció de les administracions públiques) i s'estan plantejant propostes que representen un retrocés respecte els avenços dels darrers anys (com per exemple, la revisió de les lleis de costes o del sòl de l'Estat, o la congelació de la Llei de barris a Catalunya).