considerable. En aquest sentit, cal dir que els autors han tingut gran cura tant en la selecció dels documents cartogràfics reproduïts com en els detallats comentaris que els acompanyen. Un bon exemple d’això el trobem en la Ychnografía o mapa demonstrativo de la montaña o territorio nombrado de la Ribalera, sus lindes y términos exclusivos, traçada per Francesc Renart el 1788.

A més a més d’aquests plànols històrics, l’obra conté 37 mapes temàtics on són representats els límits de les entitats locals i els de les entitats supramunicipals de les quals formaven part a finals de l’Antic Règim. De nou, ens trobem amb un altre atles històric, que constitueix, en certa mesura, el nervi central d’aquesta obra i que és fruit d’un treball ingent, resolt de forma excel·lent des del punt de vista gràfic. Una aportació inestimable que marca un punt i a part en el coneixement del mapa municipal de Catalunya. Es tracta d’un conjunt cartogràfic que ens permet copsar com era el mapa de les entitats locals abans de la instauració de l’Estat liberal i que ve a complementar la cartografia continguda en el llibre de Jesús Burgueño i Ferran Laso de la Vega Història del mapa municipal de Catalunya (2002).

Els primers mapes d’aquest conjunt cartogràfic estan dedicats a representar la divisió del territori català en diferents jurisdiccions, corregiments i subdelegacions. D’entre aquest conjunt hi ha un mapa que cal destacar dedicat a representar la diferent tipologia de les jurisdiccions existents a Catalunya el 1800. La seva lectura ens permet veure, per exemple, l’abast territorial de les jurisdiccions de caire reialenc o les de tipus nobiliari o eclesiàstic. Tot seguit hi trobem una sèrie de 13 mapes amb les jurisdiccions o entitats locals dels diferents corregiments en què estava dividida Catalunya l’any 1800. A continuació hi ha una sèrie de 10 mapes dedicats a l’organització eclesiàstica de Catalunya aquell any: un de caire general de tot Catalunya, part de l’Aragó i del País Valencià; vuit dedicats a la divisió territorial dels bisbats existents aleshores: (Barcelona, Comenges, Lleida, Solsona, Tarragona, Tortosa, Urgell i Vic); i un altre dedicat a la divisió territorial del bisbat de Girona el 1863. A més a més, hi ha un mapa de Catalunya amb l’organització territorial de les estafetes de correus el 1831 i un altre amb els districtes notarials i localitats amb notaria durant el període 1864-1903. D’altra banda, cal destacar també l’excel·lent mapa del poblament de Catalunya l’any 1831, elaborat