A partir d’aquestes consideracions i, tenint present aquelles entitats locals en què només constava la figura del batlle (administració senyorial), així com la d’aquelles on només hi havia regidors (administració municipal) i la de les que hi havia tant batlles com regidors, Jesús Burgueño i Mercè Gras identifiquen l’existència a la Catalunya de l’any 1800, 2.025 jurisdiccions o entitats locals diferents. Unes entitats que queden plasmades, amb un grau de detall extraordinari, en els diversos mapes sobre les jurisdiccions dels corregiments existents aleshores que acompanyen aquesta obra. Aquest capítol ens proporciona també una informació estadística molt interessant sobre les jurisdiccions nobiliàries i eclesiàstiques. Així, hom pot saber quins eren els principals nobles i institucions eclesiàstiques, quantes jurisdiccions estaven sota el seu domini i el nombre d’habitants que hi vivien.

A continuació, la lectura dels capítols segon i tercer permet seguir amb detall les canviants polítiques que van portar a la formació del mapa municipal arran del procés de consolidació de l’Estat liberal. La seva lectura no sols ens permeten copsar les deficiències geogràfiques amb què es va formar aquest mapa o els criteris de reforma

municipal aplicats, sinó conèixer molts detalls del procés de la seva formació. Alguns de tan deliciosos com el d’aquell grup de propietaris de terres del nucli barceloní d’extramurs de Gràcia que, interessats a obtenir la segregació d’aquest territori de l’Ajuntament de Barcelona, van proposar que el nou municipi rebés, en honor als monarques regnants, el nom de Sant Ferran i Santa Amàlia de Gràcia.

L’explicació històrica va acompanyada, a l’igual que succeeix amb les altres obres esmentades, per una valuosa informació i documentació de tipus cartogràfic. Una informació i una documentació que no sols serveix per il•lustrar el procés històric de canvi territorial estudiat, sinó que constitueix una de les contribucions més notables d’aquesta obra. Així, en primer lloc i fent honor al seu títol, conté un veritable atles de cartografia històrica municipal de Catalunya. El lector pot consultar 57 plànols relatius a diferents entitats locals (municipis, parròquies, etc.), la major part dels quals van ser traçats durant els segles XVIII i XIX. L’excel·lent qualitat gràfica de l’obra i el gran interès geogràfic i històric dels documents cartogràfics reproduïts li confereixen un valor geogràfic molt