costituzionali, incideix en la problemàtica del govern metropolità a “Prospettive delle Città metropolitane in Italia” [101-110]. En aquesta ocasió, el contrapunt hispànic és aportat per Jesús Burgueño, professor de geografia a la Universitat de Lleida i vicepresident de la Societat Catalana de Geografia, entitat que no deixa d’esmentar ben justament a la seva comunicació, “I progetti sulla riforma dell’administrazione provinciale in Spagna: antecedenti, proposte e prospettive per il futuro” [111-125]

La tercera i darrera part del quadern, encapçalada pel lema, més que no pas títol, “Política, institucions i territoris”, recull quatre diàlegs amb sengles polítics de centre esquerra en exercici. Pel cantó italià, el professor Saverio Santangelo entrevista Andrea Pieroni, president de la província de Pisa (Partito Democratico, el de Matteo Renzi, l’actual president del Consell de Ministres) sobre el tema: “Strategie per la riconfigurazione dei soggetti politico-territoriali nell’area vasta” [129-136]; Angelino Mazza, arquitecte investigador a la Università degli Studi di Napoli Federico II, entrevista Piero Lacorazza, polític (Partito Democratico), president de la província de Potenza (2009-2014) en relació amb “Il riordino delle Province per il futuro e la pianificazione dei territori a bassa densità” [137-142]; i Raffaele Paciello, titulat en relacions públiques, coordinador editorial de Tria, entrevista Graziano Delrio, metge

endocrinòleg, ministre d’assumptes regionals (Partito Democratico) en el govern de concentració d’Enrico Letta i secretari de l’actual Consell de Ministres presidit per Matteo Renzi, en relació amb el paper que tindran els ajuntaments italians rere la reforma: “Ruolo e prospettive dei Comuni a seguito delle riforme in corso” [149-158]. Il confronto espanyol ve de la veu d’Antonio Balmón, graduat social, alcalde (PSOE-PSC) de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a “Il ruolo dell’area metropolitana (Ente) sul/nel riassetto territoriale catalano” [143-148], entrevistat per Josep Báguena, el qual he presentat ratlles amunt.

Publicació de pensament monocolor, sorgida en circumstàncies que semblaven idònies i oportunes per a engrescar el debat secular sobre l’administració del territori estatal, a hores d’ara la dinàmica política i econòmica europea li ha pres la davantera de manera clara. A Itàlia i a França, la supressió de províncies i l’esterilització de departaments, mitjançant sengles reformes constitucionals, ha anat molt més enllà d’una reforma més tímida, com la vaticinada fa un parell d’anys. D’altra banda, a Espanya, ¿qui gosaria proposar una reforma de la Constitució per a suprimir les províncies? Tanmateix, són fets actuals que bé poden ser l’esca d’un nou quadern de Tria. Haurem d’estar a l’aguait. [Pau Alegre, agost de 2014]