la participació d’alguns estudiosos hispans (*), les aportacions dels quals serveixen di confronto al gruix d’articles d’autor i tema transalpí. Malgrat la desproporció numèrica entre uns i altres, el pas de deux international resta, com veurem, molt ben avingut, amb l’escenografia que cal.

Els projectes de reforma administrativa de base territorial endegats a Itàlia i a Espanya, alguns dels quals ja han assolit la fase executiva, procuren conjugar el més gran estalvi pressupostari, altrament dit “retallada”, amb la menor incidència social possible, fins i tot, bo i assegurant que les prestacions característiques de l’estat del benestar en sortiran millorades de cara els ciutadans. Oportunament i natural, el editors del número van delinear les coordenades de

les aportacions sobre aquest puntal, atès com els governs en feien la justificació suprema de la reforma. Tanmateix, també volien esperonar el debat sobre la crisi de representativitat i de desconfiança -llegiu indignados- de la ciutadania envers les institucions, d’una banda, i la relació dels canvis proposats de les estructures administratives amb el procés d’urbanització, la gestió del territori i la planificació regional o estratègica.

La primera part del quadern s’acara amb la temàtica de “les relacions entre la reforma dels ens intermedis i la planificació supramunicipal i regional” i aplega cinc contribucions, d’extensió força mesurada en cada cas, la qual cosa permet fer-se una bona idea del seu contingut amb la sola transcripció del títol. El text de Michele Talia, arquitecte i professor numerari d’Urbanística al Dipartimento di PROgettazione e Costruzione dell'AMbiente (UNICAM), Università degli Studi di Camerino, “A metà del guado, verso un nuovo ordine urbano” [25-40] es referit als atzucacs plantejats per l’explosió del mercat immobiliari en relació amb la cultura urbana. Les dues contribucions següents fan referència a la planificació supramunicipal i