De fa molt temps, el debat sobre l’organització territorial de l’administració pública cueja, i ensopega, als països europeus contemporanis. Sense anar més lluny, la Societat Catalana de Geografia es va afegir a les corredisses, fa una colla d’anys, amb la Jornada sobre la Regionalització del Territori i els Ens Intermedis. La crisi del deute sobirà desfermada als darrers anys, ha reviscolat la dèria amb prou força als estats més exposats a la ruïna de les tresoreries públiques llurs, és a dir, els del sud d’Europa. Països com ara Espanya, França o Itàlia han passat a revisar, amb una pressa astoradora, les divisions administratives i territorials respectives, algunes de les quals tingudes per intocables des de la liquidació de les estructures estamentals respectives.

Tot just desfermada la frisança reformadora a Itàlia, la revista internacional de cultura urbanística Tria, acrònim de Territorio della Ricerca su Insediamenti e Ambiente, va convocar els millors especialistes del país amb la finalitat que exposessin els seus punts de vista sobre la temàtica. Així, el mes de març de 2012, segons s’informa a la “Presentazione” del present volum, Tria ja va

organitzar i celebrar un parell de debats, a Roma i a Potenza, per a escalfar l’ambient, amb la col·laboració de la Università di Roma La Sapienza i la Università degli Studi di Basilicata, en els quals van participar els curadors d’aquesta publicació i la majoria dels autors. Al capdavall, però, les intervencions no es van publicar a la revista pròpiament dita, sinó en una col·lecció de llibres paral·lela titulada “i quaderni di Tria”.

I no en van tenir prou amb els de casa. Tot i que a Espanya el tema amb prou feines començava a treure el cap, diversos estudiosos espanyols es van avenir a afegir-s’hi per tal de donar contrast al cas italià i fer evident el caràcter internacional de la revista. No feia el cas a França, on la reforma de les regions i dels departaments encara transitava pels llimbs i les competències de cada nivell de l’administració sobre la planificació regional és, a diferència del que passa als PIGS, un assumpte perfectament reglamentat. Així mateix, no sembla pas que els editors vagin trobar col·laboradors a Portugal i a Grècia. Sigui com vulgui, la internacionalitat d’aquest número 4 de “i quaderni di Tria” va quedar justificada amb