Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Luis Urteaga (coord.): L’electrificació de Barcelona, 1881-1935. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Institut de Cultura, 2013 (Barcelona Quaderns d’Història, 19); 283 p. ISSN 1135-3058.   Resum de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

financers i tecnològics a les empreses elèctriques i també, inevitablement, un desafiament previ: avaluar el potencial hidroelèctric del territori i encertar en la selecció i dimensió dels embassaments. Carme Montaner ha efectuat una incursió en aquest tema força desconegut fins ara. La seva contribució, “Electrificació i coneixement del territori” [105-136], l’aclareix amb una diagnosi i inventari de la cartografia disponible a començament del segle XX, a la zona pirinenca en especial. L’autora conclou que els estudis efectuats per als aprofitaments hidroelèctrics van suposar un avenç molt notable en el coneixement científic del territori català. Per bé que l’electrificació va suposar un canvi tecnològic alliberador per a l’economia barcelonina i catalana, al mateix va provocar grans trasbalsos paisatgístics i territorials, sobretot, també, a la zona pirinenca. Xavier Tarraubella ho palesa a la seva comunicació: “Els aprofitaments hidroelèctrics pirinencs i el seu impacte al Pallars” [137-155]. Així, la construcció de les explotacions hidràuliques va ser un dels

 

primers factors de transformació del territori a les àrees de muntanya i un element cabdal per a impulsar la modificació de les bases socioeconòmiques de la col·lectivitat local.

Els tres capítols següents retornen a l’experiència electrificadora barcelonina i detallen altres tantes aplicacions sectorials i fonamentals de l’electricitat. Mercedes Arroyo Huguet ho fa en relació amb l’enllumenat a “El alumbrado eléctrico en Barcelona, 1881-1935. Infraestructuras urbanas, iniciativas privadas y limitaciones públicas” [157-178]; Ferran Armengol amb el transport a “L’experiència de l’electrificació del transport a Barcelona” [179-207]; i Ángel Calvo amb la indústria en general a “La electrificación de la industria en la ciudad de Barcelona” [209-228].

La dilatada aportació de Josep Oliveras, “La consolidació d’una ciutat industrial. Barcelona, 1881-1935” [229-260], mereix punt i a part. En efecte, hi ofereix una síntesi ambiciosa -qualificatiu que li aplica, molt

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
25 d'agost de 2014
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat