encertadament, el coordinador en la presentació del volum- de l’evolució urbana de Barcelona entre 1881 i 1935, la qual situa en un lloc destacat la segona revolució tecnològica i, en particular, el fenomen de l’electrificació. El creixement de la població i el desenvolupament industrial van ser acompanyats per una ràpida transformació urbana, de la qual l’autor destaca dos aspectes: la construcció de l’Eixample i l’agregació dels municipis veïns. L’anàlisi de les xarxes de servei d’aigua, de gas i d’electricitat, i també de transport, dóna pas a una reflexió sobre el model específic de creixement de Barcelona.

El llevat de les intervencions del curs L’electrificació de Barcelona, 1881-1935, presentades en el volum de “Barcelona Quaderns d’Història”, les quals he procurat resumir amb l’ajuda inestimable del text de presentació [9-20] del seu coordinador -si n’és de tediós reconcentrar els continguts d’aquestes publicacions de fortuna! Gràcies, Luis-, el situem equidistant de les dues grans aportacions prèvies sobre la temàtica, la de l’escola de Jordi Nadal, relacionada amb el desenvolupament industrial de Catalunya, d’una banda, i la d’Horacio Capel, específica de la petja territorial i de l’impacte social deixats per les grans empreses del sector. Certament, unes coordenades de pes considerable, de les quals difícilment podien sostreure’s els conferenciants a l’hora d’interpretar les noves dades que aporten. Si més no, valgui el comentari com a orientació dels lectors i lectores d’aquesta obra que ha de merèixer un lloc destacat en els estudis d’història territorial de Barcelona i de Catalunya. [Pau Alegre, agost de 2014]