de l’electricitat com a fenomen comercial i propagandístic. Precisament, la darrera aportació del volum, “Les nits de l’Exposició Internacional de 1929” [261-283], de la qual és autor David Caralt, ve a cloure el cicle expositor per l’altre cap. A més a més, els efectes de les dues mostres sobre la morfologia urbana de Barcelona encara són ben evidents: el parc de la Ciutadella i la urbanització de la muntanya de Montjuïc. La segona aportació, “L’electrificació de Barcelona en el context europeu” [33-51], signada per Carles Sudrià, té, com les d’Alayo i de Caralt, caràcter introductori, però en aquest cas l’èmfasi no recau en la difusió i recepció de la tecnologia elèctrica, sinó en la valoració de la importància econòmica que van assolir la producció i el consum d’electricitat a Catalunya, en comparació amb altres regions d’Europa. Sudrià considera que l’electrificació va transformar l’economia catalana i la va fer més competitiva, contribuint així a mantenir el lideratge industrial de Catalunya en la segona fase de la industrialització.

Els dos capítols següents tracten sobre les dues grans fases tecnològiques en la implantació de l’electricitat i les empreses protagonistes. El primer, “Las empresas eléctricas y la oferta de energía en Barcelona: el ciclo de la termoelectricidad, 1881-1913” [53-76], del qual és autor Luis Urteaga, presenta el cicle de producció termoelèctrica que va de 1881 a 1913 i que considera crucial en el procés d’electrificació de Barcelona. En el segon, “Les empreses elèctriques i l’oferta d’energia: el cicle de la hidroelectricitat, 1911-1935” [77-103], Berenguer Gangolells destaca la transcendència de tot ordre representada per les dues companyies de producció i distribució d’electricitat de les quals se celebrava el centenari de la seva fundació el 2011, amb les quals Barcelona es va transformar en el nucli central d’una complexa xarxa energètica que abastava Catalunya sencera.

La construcció de les infraestructures hidràuliques va plantejar enormes reptes