El Seminari d’Història de Barcelona de l’Arxiu Històric de la Ciutat, coordinat per Ramon Grau, va organitzar un curs dedicat a l’electrificació de Barcelona, des de l’any 1881 fins al 1935, entre el 23 de febrer i el 25 de maig de 2011. La celebració del curs es va fer coincidir amb el centenari de la creació de les empreses Barcelona Traction Light and Power i Energía Eléctrica de Cataluña, dues companyies essencials en el procés d’electrificació català i responsables de la construcció d’una part molt considerable de les infraestructures elèctriques que encara seguim emprant a l’actualitat. A les sessions del curs van intervenir una dotzena d’estudiosos procedents de diverses universitats, centres de recerca i dominis d’estudi: l’enginyeria, l’urbanisme, la geografia i la història política i econòmica. Aquest número 19 de la col·lecció “Barcelona Quaderns d’Història” facilita el text de cada conferència.

L’adopció de la tecnologia elèctrica va exercir un paper molt destacat en el creixement econòmic i en la transformació de les morfologies urbanes a partir, sobretot, de 1880. En el transcurs d’unes poques dècades,

totes les ciutats van acabar per beneficiar-se de les oportunitats que oferia l’energia elèctrica. Per a aquelles ciutats que comptaven amb una potent tradició fabril, però patien un accés difícil als recursos fòssils, l’electrificació esdevindria especialment alliberadora: aquest és, justament, el cas de Barcelona. L’energia elèctrica va flexibilitzar les opcions de localització productiva i va obrir pas a una creixent diversificació de l’activitat industrial. El creixement, precoç i molt vigorós, dels consums industrials constitueix, precisament, un dels trets distintius del procés d’electrificació a Barcelona.

La contribució inicial, “Coneixement científic i aplicacions industrials de l’electricitat al segle XIX” [p. 23-31], de Joan C. Alayo, ofereix una panoràmica i breu inventari dels grans descobriments vuitcentistes en el ram de l’electricitat i una crònica succinta de les aplicacions industrials successives amb especial referència a la seva recepció a Barcelona. Ben significativament, tanca el seu treball amb la menció de l’Exposició Universal de 1888, la qual permet assenyalar simbòlicament l’arrencada