sotmet el Tableau de la géographie de la France de P. Vidal de La Blache a una interpretació textual aprofundida i extensa. Un tint semblant impregna la comunicació de Joan Tort, “Antonio Machado, el ‘camino’ como metáfora de la vida” [103-120], en relació amb la lectura geogràfica d’una poètica tan singular. I també en aquest context de reflexió teòrica, més que res, cal classificar la comunicació “La utilización de la literatura de viajes en la indagación geográfica: aportaciones españolas sobre el Marruecos colonial” [203-240], signada per Rosa Cerarols. Amb el recurs a l’orientalisme, el postcolonialisme, l’imperialisme -per l’estil de l’historiador Ucelay Da Cal- i altres “ismes”, l’autora esprem les possibilitats d’intersubjectivitat científica d’aquell territori nord-africà minúscul, província espanyola tinguda per a l’entrenament i esbarjo dels militars rebels de 1936.

La resta d’aportacions a la primera ponència posen l’accent tant en la comunicació d’informació factual com en la seva contextualització en el marc del tema del

col·loqui. No hi manca, tampoc, la reflexió teòrica. Però queda més en segon terme. A més a més, les de Virginia Jabardo i Jacobo García y Daniel Marías aporten materials de primera mà, inèdits. L’aportació de Jabardo ho indica a les clares en el títol, “El trabajo de campo como herramienta metodológica para el análisis de conflictos por la ocupación del territorio” [77-101]. L’autora destaca el paper que ha tingut el mètode de l’entrevista en profunditat per al millor coneixement de la societat de la regió de Los Llanos de Mojos, a l’Amazònia boliviana. Els altres dos autors citats rememoren la trajectòria vital de Valeriano Salas (Béjar 1898 - Madrid1962) a “Tras las huellas de España en el mundo: los viajes fotográficos de Valeriano Salas” [121-148]. D’aquest personatge benestant, apassionat pels viatges i de la fotografia, adherent “inquebrantable” de Franco, destaquen el concepte que el personatge tenia del viatge, des de les seves aventures juvenils fins a les patriòtiques, a través de la Revista Geogràfica Española i l’Archivo Fotográfico Hispánico que ell mateix va fundar, els fons del qual, com lamenten els autors, és, ara per ara, introbable.