El Grupo de Historia del Pensamiento Geográfico de l’AGE és un col·lectiu de professors i professores d’universitat molt ben avingut amb la Societat Catalana de Geografia (SCG). No caldria recordar l’èxit que va obtenir el III Col·loqui del grup a Barcelona i Palafrugell l’any 2006, celebrat amb la col·laboració de la nostra Societat. A hores d’ara, la bona sintonia entre les dues entitats no ha pas minvat d’intensitat, ans al contrari. A més a més dels nombrosos socis numeraris -i una d’honorària- participants actius en el col·loqui de Baeza, també hi van fer cap una bona colla de col·laboradors que, en una o altra ocasió, hem tingut el plaer d’escoltar a la tribuna mensual parada per la SCG al carrer del Carme de Barcelona. Si no vaig errat de comptes, dels trenta-un ponents i comunicants aplegats a El viaje en la geografía moderna, set són socis i altres quatre col·laboradors. I a la nòmina d’aquests darrers encara caldria afegir-hi el conferenciant Martínez de Pisón i els memorialistes Zoido i Mata. Tant de bo es pogués teixir tan bona peça amb altres grups temàtics de l’AGE!

La primera tanda de comunicacions, aplegada sota el lema “Potencialidades del viaje o excursión geogràfica: medio de contacto directo y comprensión de la realidad”, va ser introduïda per Manuel Mollá. El repàs de la tradició de l’excursionisme geogràfic i del procés formatiu de l’estudiant de geografia per mitjà de l’excursió, així com l’ús de tècniques de registre especialitzades, com la fotografia, i el recurs a la literatura, són els temes clau endevinats pel ponent en les deu aportacions que segueixen.

La substitució del llibre pel territori, com a material d’estudi en geografia, impregna l’ideari de la comunicació de Nicolás Ortega, “Excursionismo y retórica excursionista en la tradición geográfica moderna” [p. 33-51]. En aquest context, la filière Humboldt, Reclus, Vidal de La Blache i De Martonne pren un relleu destacat. Juan V. Caballero no surt d’escola en la comunicació titulada “Elementos para una teoría hermenéutica del paisaje. La aportación de las etapas iniciales de la geografía moderna” [53-75], en la qual