manquen mapes i textos, tant originals com ben travats, sobre els aspectes determinants de les migracions metropolitanes, de la mobilitat quotidiana i de l’extensió de la ciutat difusa, temàtiques totes elles prou trepitjades pels geògrafs i urbanistes acadèmics durant els darrers anys. Per tant, l’oportunitat dels textos i del material gràfic d’acompanyament dels mapes és ben recolzada per la bibliografia.

Senzillament “Barcelona” és el títol de la segona part (p. 49-129). El subtítol de reclam, “Estructura i dinàmiques urbanes”, indica la seva intencionalitat a les clares. Limitats a l’àmbit estricte del municipi barceloní, els mapes d’aquesta part interpreten els trets morfològics del territori, el desenvolupament urbà al llarg dels segles, les característiques demogràfiques de la població actual, les activitats econòmiques, els equipaments i els serveis urbans. Els vint-i-dos díptics de la primera part i els quaranta-cinc d’aquesta segona part formen el bloc temàtic de l’Atles de Barcelona. Els professors Carles Carreras i Sergi Martínez de la Universitat de Barcelona (UB) han tingut cura de la direcció de la cartografia de les dues parts esmentades i de la redacció dels textos

d’acompanyament, tasca en la qual també han intervingut, a més a més d’altres persones, el professor Josep M. Rabella i el geògraf Josep Serra, director general de l’obra. Sergio Moreno i Lluís Frago, professors també de la UB, han participat en l’equip realitzador dels mapes.

“Tant pels seus continguts com per la seva estructura, i fins i tot pel llenguatge, hi ha marcades diferències entre les dues primeres parts i la tercera [“Barcelona endins: districte a districte i barri a barri”, p. 131-393]: aquelles es poden catalogar com a atles temàtic, mentre que aquesta darrera seria un atles territorial o cartogràfic.” Amb aquestes paraules [p. XIII] el director de l’obra incideix, d’alguna manera, en la discussió sobre la significació i abast de la paraula “atles”, la qual he provat de presentar en iniciar la notícia de l’Atles de Barcelona. Així, a la vista dels materials de cada una de les tres parts, endevino que la diferència entre l’adjectivació de “temàtic” o bé de “territorial”, ve determinada, precisament, per la presència indefugible de comentaris aclaridors de les interpretacions geogràfiques dels mapes temàtics, mentre que en el cas dels mapes territorials –el qualificatiu