Crec que la resposta a la qüestió plantejada ha de ser positiva. En efecte, no podem exigir tothora un contingut del cent per cent de mapes en un Atles, com es fa en els de geografia universal i en els més generals d’un país, ben bé de fa quatre segles ençà. Els dedicats a l’àmbit d’una ciutat, necessàriament molt especialitzats, precisen incloure uns aclariments textuals i gràfics que facilitin als lectors la interacció amb la interpretació geogràfica presentada en els mapes de la major manera possible. Posar-nos a discutir si un vint-i-cinc per cent de cartografia és suficient per a justificar la denominació d’Atles, o bé si cal sobrepassar el cinquanta per cent de totes passades, seria d’un bizantinisme estèril. La justificació no pot ser quantitativa, sinó qualitativa, i, concretament, en cada cas, ha d’anar a raure en l’oportunitat de la connexió establerta entre els mapes i els textos i gràfics, de la referència creuada entre els dos materials documentals presentats colze a colze. D’altra banda, la classificació de la corrua de díptics i tríptics temàtics que desfilen per aquest gènere d’obres, rere les presentacions i introduccions fins a encetar l’apartat d’apèndixs i bibliografies, també pesa a l’hora de dictaminar la conveniència de la paraula “atles” al títol. En aquest context, un

ordenament limitat a la successió cronològica d’eres, edats i segles, el qual no és pas indefugible en una obra d’història, no resulta tan avinent en una obra plantejada en perspectiva geogràfica.

L’Atles de Barcelona, sense estalviar-nos la il·lustració sobre el desenvolupament temporal de la ciutat, malda per articular un discurs geogràfic en l’ordenament dels apartats temàtics. Així, en un símil de viatge des de l’exterior més remot (“Barcelona i el cosmos”, p. 4-5) fins a l’interior més pregon (“La Verneda i la Pau”, p. 391-393), els autors procuren adaptar l’estructura de l’obra a la seqüència metodològica clàssica: del general al particular.

La primera part (“Barcelona enfora”, p. 1-47), subtitulada “Més enllà dels 100 km2” en referència a l’extensió del terme municipal de Barcelona, explora, des de diversos enfocaments, la posició geogràfica i el paper funcional de Barcelona en els contextos mundial, europeu, mediterrani, espanyol, català i, finalment, metropolità. Es deturen, en especial, en l’àmbit geogràfic d’aquest darrer marc d’interacció amb la capital. Li dediquen vuit díptics temàtics coronats amb una visió sintètica del Pla Estratègic Metropolità. No hi