Fa poc, vaig tenir el goig de llegir el llibre dirigit i redacta per les historiadores Danielle Chadych i Dominique Leborgne titulat Atlas de Paris [París: Parigramme, 2011; 219 p. ISBN 978-2-84096-485-8], una obra d’acurada presentació que amb el subtítol “Évolution d’un paysage urbain” desgrana les mil i una incidències, de lluny i de prop, del creixement de la metròpoli des de l’antiguitat prehistòrica fins a la més rabiosa actualitat en un to i amb uns continguts en equilibri molt ben mesurat entre la tafaneria científica i la divulgació de qualitat. ¿D’on ve l’oportunitat d’incorporar el mot “Atlas” al títol del llibre? El centenar de temes presentats al llarg de l’obra, cadascun a doble pàgina, senar i parella, s’interpreten per mitjà d’un o dos mapes temàtics, fets d’encàrrec per Bénédicte Loisel, Françoise Monestier i Paul Cresp, els quals ocupen, gairebé sempre, una quarta part de la superfície de la doble pàgina. Una altra quarta part es ocupada, el més sovint, per les fotografies de Jacques Lebar, o per reproduccions de documents d’època, entre els quals no hi manca la cartografia històrica. L’extensió del text de les dues autores citades, especialitzades en la història de la capital francesa i, per això mateix, molt relacionades amb les activitats del Musée Carnavalet, no arriba a una pàgina per tema.

No és cap descortesia envers l’obra que m’he proposat comentar, enfilar la revisió amb una d’altri. Tampoc no tractaré de fer una comparança estricta. No fa al cas. Però en encarar l’Atles de Barcelona, el qual he conegut també de fa poc, m’he tornat a plantejar la qüestió: ¿D’on ve l’oportunitat d’incorporar el mot “atles” al títol del llibre? L’Atlas de Paris i l’Atles de Barcelona són dos llibres que van aparèixer alhora (2011), i no es pot afirmar pas que l’un segueixi les petges de l’altre, malgrat que les presentacions formals respectives tinguin molts aspectes en comú. Així, l’obra editada per l’Ajuntament de Barcelona també compartimenta els seus continguts sota epígrafs d’extensió molt curta, amb inclusió de mapes junt amb un text explicatiu i un acompanyament fotogràfic i, sovint, diagramàtic. La part cartogràfica de cadascun dels cent cinquanta apartats i escaig presentats al llibre, no supera mai el cinquanta per cent de la superfície disponible a les dues o tres pàgines de les quals es componen –els nomenaré díptics i tríptics– i, en una fracció majoritària, la proporció arriba just a la tercera part. ¿N’hi ha prou amb les proporcions de cartografia aplicades a una i altra obra per a justificar la denominació d’Atlas o Atles als títols respectius?