alternatiu de “cartogràfics” em sembla superflu del tot–, es podria passar de la presència d’aquests textos, com en un atles de geografia general. Però a l’Atles de Barcelona no hi són pas balders. En els díptics i, el més sovint tríptics, de presentació de la planimetria de cadascun dels districtes i barris de la ciutat, no falta, en cap cas, un text ben mesurat per a contextualitzar històricament i geogràfica el plànol i els diagrames demostratius de les xifres bàsiques de l’àmbit (població, usos del sòl i diversos indicadors socioeconòmics). La reflexió del director a la introducció és ben oportuna, perquè l’aplicació del que en segueix espolsa el perill més pervers que podia planar sobre la presentació global de l’Atles, és a dir, que es confongués amb una Guia de la ciutat, funcionalitat la qual és competència d’un altre gènere de publicacions prou dignes en la seva comesa.

De tot plegat, doncs, la lectura i l’observació dels mapes i gràfics de l’Atles de Barcelona dirigit pel geògraf Josep Serra i Batiste, també és un goig, com el de París o els d’altres ciutats del món, perquè excel·leix en la relació qualitativa esmentada ratlles amunt, d’interacció entre text, fotografies, diagrames i cartografia. Això el fa un Atles dret i ferm, sense res a veure amb híbrids publicitaris, la majoria dels quals fets amb la més bona intenció per atreure visitants. L’Atles de Barcelona és una obra de bon to científic i presentació impecable, el nivell intel·lectual de la qual és a l’abast de totes les persones sensibles i interessades per la història i el batec actual de la ciutat i a les quals el recomano sincerament. [Pau Alegre, novembre de 2013]