El darrer capítol se centra en l’ordenació turística dels espais naturals, amb una perspectiva que premia el governament (governancy) contra el govern clàssic. Això és, s’aposta per l’esforç comú d’actors diversos, públics i privats, els quals persegueixen un objectiu compartit. La planificació i l’ordenació territorial surten a escena, malgrat que els exemples de documents específics sobre planificació turística siguin escassos en el context espanyol, com passa en el cas d’Andalusia amb els programes d’ús públic (PUP). En efecte, el concepte d’ús públic pren un relleu notable a l’hora de planificar els usos dels espais naturals, els quals, segons la normativa espanyola, requereixen dues menes de pla: el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) i el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG). L’explicació d’aquests dos plans, amb referències reiterades a Galícia, centra el contingut del capítol, el qual és clou amb sengles apartats relatius a les infraestructures i els equipaments, les activitats i els serveis, així com la gestió del flux de visitants als espais naturals.

L’obra es tanca amb la incorporació de tres annexos rere un títol encapçalat amb el terme directrices, la qual cosa connota clarament la seva intencionalitat: com a resultat del treball de camp del professor Valerià Paül amb els alumnes de l’assignatura Patrimoni Natural i Ordenació del Territori, efectuat al Parc Natural do Invernadeiro (2008), a l’espai protegit de Trevinca (2009) i al Parc Natural Baixa Limia-Serra do Xurés (2010), s’elaboren tres documents d’anàlisi, diagnosi i proposta de millora per a l’ús i la gestió dels espais naturals en estudi. És una incorporació del treball pràctic del docent i els seus alumnes que complementa els capítols del manual, el cinquè en especial, i es pot prendre de guia per a altres treballs de camp docents. En aquest sentit, la tria d’una alternativa per a una estructura similar en els tres documents, potser hauria facilitat la refosa en un model-tipus d’anàlisi. Fa al cas apuntar també que es troba a faltar un acompanyament cartogràfic específic als annexos, si bé és cert que, en el cas del Parc Natural Baixa Limia-Serra do Xurés i el Parc Natural do Invernadeiro, se’n faciliten mapes a les pàgines 137 i 113, respectivament, en tractar-se com a exemples als capítols corresponents.