En la pruïja didàctica dels autors per a establir definicions i evitar possibles confusions, el segon capítol destaca per dues qüestions. En primer lloc, hom procura mostrar els punts de connexió, però també la discontinuïtat, entre els conceptes de turisme sostenible, turisme alternatiu i turisme a la natura. En efecte, és força estesa la connexió entre turisme a la natura i pràctiques sostenibles i alternatives, malgrat que no tenen perquè anar de bracet. És possible ensopegar amb pràctiques turístiques a la natura poc sostenibles i alternatives, com, per exemple, les explotacions massives de turisme alpí. Nogensmenys, els turismes sostenibles i alternatius no són privatius del turisme a la natura, atès que també són possibles en altres contextos, com el turisme urbà. Per tot això, cal diferenciar de la millor manera aquestes tres tipologies de turisme, les quals poden donar-se de conjunt o no.

En segon lloc, en aquest segon capítol, els autors proposen efectuar una classificació de les activitats turístiques i excursionistes relacionades amb la natura d’acord amb una escala de menor a major grau de connexió amb l’interès pel medi. D’aquesta manera, el turisme en la natura seria tot aquell practicat a l’espai natural, sense que l’interès per la natura mateixa hagi estat el motiu d’atracció primari, i pot suportar-se, posem per cas, en què l’espai en qüestió actuï com a contenidor de determinada activitat: és el cas de

l’existència de determinades infraestructures les quals només poden oferir-s’hi (esquí alpí o descens per aigües braves). D’altra banda, el turisme de natura sí que estaria motivat de manera preferent pel medi, atès que el turista s’hi desplaça per a gaudir de la flora, la fauna, la geologia o el paisatge. Finalment, l’ecoturisme, al qual es dedica un apartat específic, constituiria la modalitat de major intensitat i compromís en relació amb la natura.

Per bé que, en els dos capítols anteriors, els exemples dedicats a Galícia van esquitxant tot el text, el tercer capítol se centra de manera específica en l’oferta d’empreses i productes gallecs de turisme en el medi. En ser el capítol més breu de tots, es troba a faltar un major contingut teòric, com, per exemple, una explicació un pèl més detallada de la relació entre recurs, atracció i producte turístic. Tanmateix, el repàs de l’oferta gallega és prou interessant, atès que es basa en dades obtingudes a les pàgines digitals de Turgalicia, malgrat que no s’especifiquin les fonts o informes efectivament consultats. Les empreses escollides són les que ofereixen més d’un producte turístic i son catalogades en activitats aèries, terrestres i marítimes. Els estudis de cas, al revés del que passa a la resta dels capítols, no són intercalats entre el text, sinó que s’ofereixen al capdavall i no presenten una perspectiva crítica, atès que són merament descriptius.