De fet no ens ha pas de sorprendre si tenim en compte que precisament la finalitat d’aplicar el MAP al SITC, és el de poder tractar de manera àgil i còmoda la informació relativa a un territori molt més ampli que el Lluçanès (tot Catalunya) i per a ajudar en la presa de decisions en una matèria tan complexa com és el Pla Territorial. En àrees petites caldria utilitzar el MAP amb uns elements bàsics de georeferenciació molt més petits i poder prendre decisions a una escala molt més local (de Pla General d’Urbanisme, per a entendre’ns) tot valorant els impactes concrets i la capacitat per rebre implantacions a una escala molt més fina que la que permet la malla de quart de quilòmetre quadrat.

Fetes aquestes excepcions hem de dir que la experiència del Seminari sobre el Lluçanès ha estat extremadament valuosa com a experiment per a avaluar les capacitats i les limitacions del MAP i del SITC.

Pel que fa al MAP ens ha conduit a plantejar-nos les consideracions indicades més amunt però també a reconsiderar la seva manera d’enfocar el tema dels mapes d’impacte. En concret hem vist que resulta poc satisfactòria la definició dels dominis d’impacte quan s’han de generalitzar per tot el territori així com la valoració global d’impactes per a cada un d’aquests dominis. Tenim en curs un curs un estudi per a millorar tant la definició dels dominis d’impacte com les respectives valoracions globals. La valoració de la sensibilitat a l’impacte pot ser la clau per millorar el model com també ho ha de ser per a millorar l’aproximació als mapes de vulnerabilitat finals, de composició excessivament formalitzada en relació amb el nivell de precisió de les dades que maneja. En el futur hem d’intentar simplificar i fer més transparent el procés de determinació de la vulnerabilitat amb una intervenció més matisada de les dades i conceptes que hi intervenen.

Pel que fa al SITC o, més ben dit, a les seves bases de dades ens hem fet conscients d’algunes de les seves mancances i som en camí d’esmenar-les incorporant per una banda les dades climàtiques bàsiques i per una altra algunes dades socioeconòmiques presents a la base de dades del Lluçanès però encara no incorporades al SITC per a la totalitat de Catalunya com la població i la seva evolució, la localització industrial, els nuclis urbans, la localització de segona residència o la de determinades qualificacions urbanístiques. En canvi ens ha confirmat la utilitat de dades com la classificació d’usos del sòl dominants en cada quilòmetre quadrat de la malla UTM d’acord amb les dades del satèl·lit LANDSAT-2 fruit d’un conveni entre la nostra Direcció General i el Centre de càlcul de la Universitat Politècnica de Barcelona. En el cas del Lluçanès hem pogut comparar les dades resultants del tractament de les imatges LANDSAT amb les obtingudes per treball de camp i d’explotació de fotografies aèries realitzat pels estudiants del Departament de Geografia (UAB) i hem pogut apreciar una coincidència que s’acosta al 90 per cent.

Pel que fa al tema, tan debatut, de la viabilitat i utilització de la col·laboració entre Universitat i Administració aquest Seminari ha estat una demostració dels beneficis recíprocs que es poden esperar d’aquesta mena de relacions. Per part nostra hem posat a disposició de la Universitat un instrument pedagògic prou valuós i hem aproximat a un grup d’estudiants a la pràctica quotidiana de l’aplicació del saber que estan adquirint a una tasca d’indubtable transcendència social i econòmica. La Universitat ens ha ofert la possibilitat de posar a prova amb un exemple teòric ben conegut a través d’un estudi acurat un instrument tècnic que es pretén fer operatiu en un termini proper.