Aquesta definició tan genèrica permetria classificar com a sistemes d’informació territorial realitats tan diferents com un mapa topogràfic, una biblioteca especialitzada en temes territorials o una llista d’adreces o de localitzacions de qualssevol objectes (Berry, l980). A la pràctica, però, sempre que es parla de sistemes d’informació territorial es dóna per entès (i així ho farem també nosaltres a partir d’aquest punt) que es fa referència a sistemes pensats per a ésser manejats per mitjà d’ordinadors. En efecte, el coneixement exhaustiu d’un territori i dels factors que el caracteritzen —indispensable per a poder arribar a definir, ni que sigui a grans trets, alguna mena de propostes de planificació— comporta, per poc extens que sigui, l’aplegada i el maneig d’un volum d’informació molt considerable que fa pràcticament obligat el recurs a sistemes d’informació territorial informatitzats. En un sistema d’aquestes característiques resulta palès que les dades de georeferenciació (sistema de localització, grandària i forma de les unitats elementals d’informació) són de natura diferent a les altres, les que podríem anomenar, per entendre’ns qualificatives o descriptives (Calkins et al., 1977). Generalment són paràmetres fixos que caracteritzen el sistema d’informació. No és el mateix, per exemple, un sistema d’informació georeferenciat per coordenades geogràfiques de mig grau en mig grau que un de georeferenciat mitjançant polígons irregulars identificables mitjançant una adreça. Els

problemes de recollida de la informació i també els de manteniment i explotació d’aquesta són de mena molt diferent en cadascun d’aquests casos.

La fixesa dels paràmetres de georeferenciació de cada sistema d’informació territorial no és, però, una regla absoluta; algunes vegades, a causa de la multiplicitat i de l’heterogeneïtat de les fonts d’informació disponibles, pot ser necessària una certa flexibilitat o, si més no, unes claus de conversió entre paràmetres de georeferenciació diferents dins d’un sistema d’informació territorial. Així, per exemple, si es disposa per una banda de determinades dades a nivell municipal i d’altres a nivell d’elements més petits delimitats per coordenades pot resultar útil assimilar els límits municipals als d’un agregat dels esmentats elements de georeferenciació per tal de facilitar el pas de les dades més detallades a les agrupades per municipis i comparar-les amb les existents a aquest nivell.

Com tot sistema d’informació, un sistema d’ informació territorial, pot ser descrit com un encadenament d’etapes que abasten des de l’observació i l’aplegada de dades fins a la seva aplicació en el procés de presa de decisions, bé que les etapes inicials (observació i aplegada de dades) i finals (presa de decisions) són —si més no parcialment— exteriors a la majoria de sistemes d’informació territorial (figura 1).