Ambdós paquets parteixen d’un plantejament matricial per a la gestió i manipulació de la malla que suporten i els arxius de l’un i de l’altre tenen una estructura similar. En canvi, així com el GRIDS té una estructura de comandament força rígida, concebuda més aviat per a explotacions en batch de la informació, el MAP és un sistema més flexible i encarat sobretot a l’explotació interactiva de les dades.

Aquesta capacitat interactiva fou l’element decisori per a optar pel paquet MAP ja que l’explotació, en principi, s’havia de fer fonamentalment en el nostre cas mitjançant una pantalla connectada a un ordinador central VAX 11/780.* L’assistència d’un de nosaltres [Josep M. Carreras] al Seminari de Planificació Física a càrrec dels professors C. Steinitz, D. Nay i. C.D. Tomlin, de la Universitat de Harvard, realitzat a Madrid del 9 al 12 de juny de 1980 sota el patrocini de l’ETS d’Enginyers de Forests, el CEOTMA i l’Institut Nacional d’Investigacions Agràries ens acabà de decantar pel sistema MAP. Més endavant, en el cos d’aquesta publicació es descriu en detall el sistema. Aquí direm només que el MAP (Tomlin & Berry, 1980) és un paquet relativament recent i poc posat encara a prova. Desenrotllat inicialment. per Tomlin (1980) a l’School of Forestry and Environmental Studies de la Universitat de Yale parteix de l’experiència anterior de paquets com el GRID o l’IMGRID, desenrotllats a la Harvard Graduate School of Desing per Steinitz i els seus col·laboradors (Steinitz & Sinton, 1969) i que es caracteritzen per tenir capacitat de modelització, tant pel que fa a la capacitat d’un territori per a acollir determinades activitats com a la vulnerabilitat d’aquest enfront de determinats impactes. El volum del MAP com a paquet de software és relativament petit, cosa que fa més fàcil el fluir lògic intern del procés i, en conseqüència, l’intervenir sobre els possibles errors o inconvenients d’origen modificant-los o corregint-los.

La flexibilitat del sistema ens ha permès precisament modificar-lo d’acord amb les nostres necessitats en algun dels seus aspectes negatius trets a la llum mercès a l’experiència obtinguda en el curs del Seminari de treball que recull aquesta memòria. Fonamentalment aquestes modificacions afecten la compactació dels mapes i de la separació dels fitxers de dades i de llegenda de cada mapa que estalvien la limitació en el nombre màxim de mapes que hom pot arxivar que ha passat de cent a més de cinc-cents per a cada base de dades i de la possibilitat de treballar en paral·lel amb més d’una base de dades.

L’orientació bàsica del SITC és la planificació regional i això suposa que el seu principal objectiu és millorar la capacitat d’identificar els problemes del territori i detectar-ne les causes, per a la qual cosa cal tenir una informació millor —quantitativament i qualitativament—, que l’existent fins ara, així com disposar d’un instrument per a utilitzar aquesta d’una manera global, que agrupi sectors o àmbits diferents de manera sistemàtica i homogènia i que cobreixi tot l’àmbit territorial.

En el camp de la informació els temes han estat dos principalment: l’anàlisi del medi físic i l’estructura locacional de l’economia i la demografia. En el camp del tractament s’ha buscat un sistema automatitzat que permeti analitzar les relacions entre els dos capítols anteriors, tant en l’actualitat com en el futur i amb dos nivells relacionats però diferents —el de ”capacitat del territori” i el ”d’impacte ambiental”— referits a la localització d’assentaments i d’activitats econòmiques.