Mitjançant aquest sistema es vol determinar, en primer lloc, un estat de la qüestió en matèria d’ocupació del sòl per als diferents usos, les característiques físiques que porten a definir les zones amb millors aptituds per a la localització dels assentaments, les zones més ”delicades” des del punt de vista ambiental, les parts del territori estratègiques per determinades actuacions, etc. En segon lloc, una evolució d’aquestes característiques i finalment una valoració de les diverses alternatives de futur. Tot plegat a un nivell territorial prou detallat en relació amb les decisions a prendre pel Pla i, per tant, és evident que amb una referenciació homogènia i de dimensió inferior al del municipi.* En el nostre cas s’ha passat de 935 unitats municipals a 32.000 quadrícules unitat en el cas del quilòmetre quadrat o 128.000 quan s’utilitza la malla d’1/4 de km². És a dir, una relació de millora d’1 a 34 o d’1 a 137, respectivament. Cal dir que amb això aconseguim millor informació, però generem una quantitat tan gran de dades que fa indispensable, com ja hem esmentat, el seu tractament informatitzat.

codificació de 1a informació referent a algunes àrees pilot de Catalunya. Això permeté la realització, del 15 al 17 de juny de 1981 a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’un Seminari sobre l’aplicació del programa MAP al SITC, amb participació d’una bona part dels estudiants que havien col·laborat. Alguns d’aquests, sota la direcció del professor Pau Alegre, prosseguiren l’estudi de l’aplicació del sistema MAP a una àrea, el Lluçanès, que ja l’havien estudiat d’acord amb altres metodologies. Fruit d’aquesta dedicació fou un nou seminari, del 6 al 8 de juliol de 1982 el desenrotllament i resultats del qual, així com una valoració des del punt de vista teòric i metodològic d’aquests resultats, son l’objecte central d’aquest volum.

També des del punt de vista del nostre Servei hem de fer una valoració del Seminari en relació amb dos aspectes: el de les capacitats del model com a vertebrador del SITC i instrument tècnic per a la planificació i el de la viabilitat i utilitat de la col·laboració entre Universitat i Administració.

Pel que fa al primer d’aquests aspectes cal dir primer de tot que l’exemple triat no és totalment representatiu del que ha de ser la pràctica de la utilització del SITC per al Pla Territorial de Catalunya. Per a planificar un territori de les dimensions i característiques del Lluçanès disposant d’unes dades prou acurades no caldria passar per un procés com el del MAP per a enunciar unes propostes de planificació i justificar-les davant dels interlocutors socials que haguessin de dur-les a terme o rebre’n els fruits o els impactes. Per contra el que caldria és una definició més concreta dels objectius de la planificació que no es limités, com ha estat el cas teòric, a quantificar les superfícies afectades per a cada intervenció; s’hauria d’haver explicitat, per exemple, a qui havia de servir la carretera i per anar on, d’on havia de procedir la població que ocupés els habitatges i treballés a la indústria, a qui o a què afectaven cada un dels impactes, etc.