estesa i allotjada en materials tous, terciaris, que afavoreixen l'explotació de la terra i l'expansió dels conreus del món mediterrani, quan no es veuen limitats pel clima i l'altura. Així no té res d’estrany de trobar un enclavament agrícola important en ple cor del Pirineu, amb bons esplets de vinya, d’oliveres i d’ametllers. Altrament, la pluviositat no excessiva hi limita el bestiar gros, tant el de peu rodó com el de peu forcat, i, en canvi, hi permet el desenvolupament del bestiar de llana, que participa en la transhumància curta, transterminant, que li permeten les muntanyes més humides confrontants. Un tipus d’economia característic de la muntanya mitjana mediterrània. Una moderada explotació del bosc completa aquesta combinació agropecuària tradicional.

Les formes de l'economia tradicional es completen amb formes de l'economia moderna, especialment la indústria hidroelèctrica i el turisme interior, degudament analitzades pels autors. Però realment l'única important fins ara és la hidroelèctrica, de tant valor en el Pirineu, car s’inicia en aquesta comarca. És sabut que només crea temporalment, durant la instal·lació, nombrosos llocs de treball, i de fet no ha servit més que per a frenar i no pas interrompre l'èxode comarcal en alguns llocs, Tremp, el Pont de Suert, Cabdella, i a penes ha creat indústries locals o com a màxim ha permès la modernització de les ja existents en facilitar-los la font energètica.

Des del punt de vista de la planificació del desenvolupament econòmic, és d’una importància essencial la xarxa moderna de comunicacions. D’aquí l'interès de l'únic ferrocarril que arriba al centre de la comarca, la Pobla de Segur, però que en un territori com el Pallars, poc desenrotllat, no pot ser rendible si no hi ha una industria prou desenvolupada. Però de la mateixa manera que criteris extraeconòmics locals hi poden justificar el sosteniment de certes activitats, raons semblants poden ser les que fan recomanable el manteniment d’una xarxa viària pionera i de fàcil connexió amb centres de la comarca com Tremp o la Pobla de Segur o connectada amb focus perifèrics com el Pont de Suert i Areny de Noguera. Idèntiques raons poden explicar en el futur una xarxa sanitària i cultural: biblioteques, centres d’ensenyament de diversos graus, etc., els quals, ultra ser proporcionals a les necessitats comarcals, haurien de tenir en compte la seva missió en el conjunt de Catalunya, particularment en aquestes comarques perifèriques.

D’aquí ve l'enorme importància d’un estudi com el que hem comentat i que tot polític hauria de tenir sempre damunt la seva taula de treball. [Lluís Solé i Sabarís]