Pròleg a manera d’endreça col·lectiva

Em demanen que prologui aquesta obra sobre l'economia del Pallars Jussà. Ho faig gustosament i amb l'ambició, potser excessivament pretensiosa i, ai las!, no sempre assolida pel prologuista, d’aspirar a ésser llegit. l'escric amb l'emoció continguda, amb absoluta sinceritat, gairebé reverencialment. I no sols per satisfer el que es fa sovint, un compromís amical o social, sinó conscientment del que aquesta obra significa en la bibliografia catalana, conjuntament amb els altres volums de la col·lecció «Catalunya comarcal». Per això em permeto de prendre’m la llibertat, que ningú no m’ha demanat i que àdhuc algú considerarà desorbitada i fora de lloc, d’encapçalar-lo amb aquesta mena d’endreça col·lectiva referent a la col·lecció sencera. Perdoneu-me, doncs, la gosadia, motivada per un esclat de joia que necessita exterioritzar-se. Però és que crec que l'aparició d’una col·lecció com aquesta mereix ésser assenyalada per pedra mil·liar. Salutació que faig extensiva al conjunt d’autors i als patrocinadors de la iniciativa.

Tinc damunt de la taula els sis primers volums de la col·lecció, dedicats cada un d’ells a les comarques del Segrià, la Cerdanya, Osona, la Segarra, el Tarragonès i Garraf, i ara l'original sobre el Pallars Jussà. Un bell esplet editorial en ben poc temps, al qual seguiran, com és

d’esperar, els que falten fins a completar les comarques catalanes. Un esforç tècnic i editorial que cal saludar amb alegria i com cal. Edicions dignes i austeres, sense cap més concessió que uns mapes i uns gràfics de color, gairebé indispensables. Sense cap d’aquelles faramalles publicitàries ni d’aquells jocs d’artifici a què som tan aficionats i que sovint serveixen per a dissimular la banalitat del text o la falta de contingut. Em plau consignar, doncs, l'austeritat de la Caixa d’Estalvis de Catalunya i l'exigència que sembla haver imposat tant en la selecció dels equips d’autors com en el contingut. Cada un dels textos podria tenir la categoria d’una tesi doctoral, però amb la discreció i sense l'enfarfegament amb què a voltes aquestes es revesteixen. Equips joves d’economistes i de geògrafs, ben escollits i arrelats en el país, en cada una de les comarques estudiades, però que trasllueixen una unitat de criteri i de mètode, lluny de tot perillós localisme, exacerbat, o de qualsevol diletantisme.

No sóc dels qui prodiguen les lloances, encera que tampoc no les regatejo quan són merescudes. Però ara no em puc estar de dir la gran sensació d’alleujament i la satisfacció que hauríem tingut els autors de la Geografia de Catalunya si l'any 1962 haguéssim disposat d’una base com aquesta en escriure els dos volums de la geografia comarcal, que ara sortosament restaran superats.

* * *

(*) L’estudi ha estat efectuat pels coordinadors de conjunt amb Jordi Bernadó i Murgó, Francesc López i Palomeque, Salvador Maluquer i Amorós, Antoni Plans i Lladós, i Carles Vives i Agurruza, tots del Grup d’Estudis de l’Alt Pirineu.

segueix...