El seus estudis sobre alguns barris de Londres, de d’aquesta perspectiva local/global, han tingut gran ressò en l’àmbit de la societat civil. Per exemple, és autora d’un important capítol del Catàleg del Museu Modern Tate Modern: the Handbook (2000), en el qual es refereix a aquest barri del sud del Tàmesi, capítol que es titula “Bankside:International/local”). En aquesta línia d’estudis urbans destaca també el seu llibre Cities for the many not the few (Policy Press, 2000).

Doreen té molt d’interès de demostrar que el lloc i l’espai tenen una gran importància en la nostra vida diària però també en la política, entesa en sentit ampli. Alguns dels seus darrers llibres tenen un component notori d’aquesta pràctica política For Space (Sage, 2005) i World City (2007), sobretot en aquest últim, on argumenta en contra del domini financer de Londres i del Regne Unit sobre la resta del món i ens parla de la necessitat d’una “geografia de la responsabilitat” dels llocs, molt lligada a la seva identitat tant actual com històrica.

Com veureu Doreen Massey parla castellà, millor dit espanyol, perquè el va aprendre en un semestre sabàtic als anys 1980 a Managua

a l'Instituto Nicaragüense de Investigaciones Económicas y Sociales. Recentment, ha tingut ocasió de tornar-lo a practicar a Veneçuela on el concepte seu de “geometries variables de poder” ha estat integrat per la revolució chavista que l’ha adoptat com el quart (dels cinc) motors de la revolució i la renovació política, conjuntament amb la reforma constitucional i l’educació popular (les seves publicacions d’alta divulgació sobre el tema a Veneçuela són de les més conegudes fora del món acadèmic).

Deixeu-me al final que us digui que vaig conèixer els treballs de Doreen Massey en un llunyà 1975 quan estant a Clark University (Massachussets) vaig llegir i comentar en un seminari el seu article d’Antipode “Towards a critique of industrial location theory”. Per a mi va ser tota una revelació, ja que plantejava tota una crítica als enfocaments predominats en aquells moments, el de la geografia teorètico-quantitativa dins del quals jo havia acabat de presentar la meva tesi doctoral. Més endavant em va fer molt d’impacte el seu pròleg al llibre Gender and Geography. An introduction to feminist geography de 1984 en el que Doreen plantejava un reguitzell d’idees molt innovadores per a entendre el feminisme en geografia d’una manera oberta i antiessencialista.