Per això el text ha estat guardat i surt ara, tant per a aprofitar l’oportunitat que ofereix la Fundació Salvador Vives Casajuana, com per a homenatjar l’exemplar home de ciència que amb aquest escrit ens donava una mena de testament espiritual. Tal volta avui, una bona part de les idees que hi exposa son dins l’ambient prou sensibilitzat i la seva publicació ja no té un valor estricte, i fins poden ésser considerades per alguns com a fora de temps. Però queden en aquests Dos mots de comiat prou impulsos benefactors que n’aconsellen la propagació entre aquells a qui van destinats. Altrament la nostra sensibilitat ha de sentir-se complaguda en constatar que una persona de la singularitat del Dr. Eduard Fontserè, aleshores amb un bon escreix d’anys enllà de la norantena al damunt, escrivís amb semblant optimisme, amb l’anhel posat en el futur de Catalunya i de la seva Universitat. I com a fidels missatgers, fem arribar la comanda a aquells que n’apareixen designats com a receptors legítims. [Josep Iglésies]