els conflictes que prosseguien a la Universitat, dels quals era espectador allunyat per la jubilació i la marginació civil establerta pel règim polític que hi havia erigit. Els estimava ben semblants als que havia viscut els dies de la seva escolaritat, malgrat aparentessin ésser originats per motius diferents. Ho eren en els noms, però en el fons hi endevinava els mateixos afanys de justícia, progrés i fraternitat humana que havien mogut la seva generació. Induït per aquests fets, reclòs a casa seva, escrivia els Dos mots de comiat sense tenir cap contacte amb aquells als quals adreçava les seves confidències.

detalls per a posar en evidència la seva humanitat. La delaten a bastament les notes que el present fascicle posa a l’atenció del lector, les quals fluïen de la noblesa del seu seny, de l’honestedat i dignitat de la seva ànima i també del seu eficaç, serè i cordial patriotisme, exercit tostemps sense ostentació i ben net de baladreries i gesticulacions.

És comprensible que a la vellesa una persona reaccioni davant dels esdeveniments públics desagradables en sentit pessimista i que receli de la joventut. Veiem, però, que el Dr. Fontserè féu tot el contrari. Emparà cordialment els joves, els donà consells sense condemna de les seves inquietuds vitals. A través dels seus anys de vida havia viscut les bregues de cada temps. No com a polític, puix que no ho havia estat mai, però sí com a ciutadà i, sobretot, com a col·laborador qualificat de l’avenç del coneixement científic entre nosaltres. Havia conviscut amb moltes generacions i promocions. La seva tasca abnegada, gairebé sempre silenciosa, però tothora fecunda dins la càtedra universitària, a l’antiga Societat Astronòmica de Barcelona, a la Granja Agrícola Experimental, a la Junta de Ciències Naturals del Parc, a 1’Acadèmia de Ciències, al Servei Horari, a l’Observatori Fabra, a l’Institut d’Estudis Catalans, al Centre Excursionista de Catalunya, a l’Ateneu Barcelonès, al Servei Meteorològic de Catalunya, etc., etc., garanteixen sobradament els seus persistents i generosos afanys