No sabríem –ni podríem– afegir res al text que el lector trobarà a continuació si no fossin unes paraules per a situar-lo dins el temps de la seva redacció. A 96 anys d’edat, a base dels seus records i experiències, el Dr. Eduard Fontserè va començar a escriure els Dos mots de comiat als estudiants catalans. Era l’any 1966, en plena dictadura del general Franco i en moments d’alta provocació anticatalana a la Universitat de Barcelona. Hi féu esmenes fins a la primeria del 1968. En aquesta data –a 98 anys– hi va afegir un post-scriptum que a la segona Endreça anomena «segona part», la qual no era ja de reflexió directa, sinó filla d’allò que podia llegir o li llegien els parents, puix que la seva vista –i també l’oïda– s’havia afeblit molt considerablement. No hem de dissimular que el darrer redactat se’n ressent i resulta menys emotiu que el primer. Inicialment l’escrit es titulava amb simplicitat Cartes als estudiants.

La vida del Dr. Fontserè cavalca entre dos segles. Fins a la trentena havia transcorregut dins el segle passat, però la seva formació definitiva procedia de la primera meitat de la present centúria. L’any 1885 havia ingressat a la Universitat per a seguir-hi la carrera de Ciències, el 1891 obtenia la llicenciatura en Físico-Matemàtiques i el 1894 el doctorat a Madrid. El mateix any és nomenat ajudant interí gratuït de la Facultat de Ciències de Barcelona. El 1899 guanya

en unes oposicions la càtedra de Geodèsia de la mateixa Universitat, però el 1900 n’és desposseït (*) i mes tard, en substitució, li es adjudicada la vacant de Mecànica Racional.

Aquesta l’ocupa fins el 1932, que sol·licita la de Geodèsia i Astronomia, a fi de deixar