formació i funcionalitat dels mapes de conques visuals des de punts d’observació rellevants. La seva exposició, molt prolixa pel que fa a detalls tècnics, desemboca en la constatació que el mapa de resultat “mostra les zones més percebudes per la gent del lloc i pels visitants, el paisatge de referència; el que més destaca, bé per la seva orografia, bé per la seva situació i exposició a la resta del territori.” [138]

La formació dels catàlegs i les cartes del paisatge han estat una oportunitat per a implicar persones i institucions en les polítiques del paisatge: identificar i valorar el paisatge propi, entendre les dinàmiques que el transformen, les seves oportunitats i potencials, els seus riscos, i aportar idees per incidir en el seu futur. També tenen un gran potencial per a educar en els valors del paisatge i la participació. En el penúltim capítol, “Participació ciutadana i paisatge”, Xavier Sabaté (X3 Estudis Ambientals) repassa els mecanismes de consulta pública

que es van aplicar al llarg de l’elaboració dels catàlegs del paisatge que l’Observatori del Paisatge de Catalunya ha desenvolupat entre 2005 i 2009. Aquest article vol aplegar l’experiència obtinguda dels processos participatius, resumint-los de conjunt amb les tècniques de sondeig social i de mercat. La valoració dels resultats obtinguts, així com les reflexions sobre la relació entre processos participatius i ordenament del paisatge són la seva aportació positiva.

Però l’ordenament del paisatge no és una qualitat absoluta i mesurable. Les societats humanes el poden fer i desfer de moltes maneres sobre un mateix medi natural. Perquè l’ordre pertany al món dels valors i és, per tant, un concepte sobre el qual els grups socials poden manifestar les seves discrepàncies de bracet amb la diversitat d’alternatives d’ordre polític. Els textos agrupats sota el títol Eines i instruments per a les polítiques de paisatge ho confirmen a bastament. [Pau Alegre, 20 de maig de 2011]