l’anàlisi de clústers territorials mitjançant procediments estadístics quantitatius clàssics. L’autor ens les recorda prou bé. El que es persegueix és la integració dels valors que prenen els diferents elements del paisatge en una àrea geogràfica en forma cartogràfica. Al capdavall, però, la delimitació precisarà l’aplicació del coneixement dels experts perquè els valors intangibles del paisatge tenen un paper mol baix o nul en l’aplicació dels mètodes i eines apuntats.

Com sigui que només a través de l’adequada identificació dels valors del paisatge es podran establir els mecanismes de gestió adequats per a la seva preservació, el professor Sergi Saladié (Universitat Rovira i Virgili) proposa fer-ho en dues direccions. Ho desenvolupa en el capítol cinquè. D’antuvi, per a l’inventari exhaustiu dels paisatges reconeguts legalment en espais especialment protegits a escala internacional, estatal, catalana o local. I després, per a la identificació de tipologies genèriques de valors paisatgístics. De tipologies de valors, en dóna una llista tan llarga com ben meditada. Les agrupa en els epígrafs següents: naturals i ecològics, històrics,

estètics, simbòlics i identitaris, religiosos i espirituals, productius i socials. Així mateix, per tal de concretar, proposa estratègies d’inventari cartogràfic per a cada apartat malgrat el caràcter eteri prou evident d’alguns d’ells. Posem per cas, “el concepte estètic aplicat al paisatge té a veure amb la capacitat que té el paisatge per transmetre un sentiment de bellesa. Aquest concepte té un component de tipus subjectiu relacionat directament amb l’apreciació cultural i històrica que es té d’un espai determinat, però també depèn de factors intrínsecs i objectivables, com ara el color la diversitat, la forma, la textura i les proporcions d’aquests elements que conformen el paisatge”. [119] Tot amb tot, la classificació proposada per Saladié és convincent i útil.

L’estructura actual del paisatge respon a la interrelació dels factors físics i biòtics del territori amb la societat que hi viu i el modela. Tanmateix, el terme paisatge és emprat sovint com a sinònim de vista panoràmica, conca visual o escena percebuda de la fisonomia externa d’una porció de territori. En el capítol sisè, “Anàlisi dels factors de visibilitats. Els mapes de visibilitat”, la professora Carolina Martí (Universitat de Girona) explica la