És un llibre que resulta en gran part, o potser tot, de l’aplec de les contribucions al curs “Eines i instruments per a les polítiques de paisatge: catàlegs, cartes i estudis d’impacte i integració paisatgística” organitzat per la Fundació Universitat de Girona: Formació i Innovació i la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot, i celebrat durant la tardor de 2008. Malgrat no fer-se’n esment en els crèdits d’edició, de ben segur que l’Observatori del Paisatge, organisme encarregat de tirar endavant les polítiques de paisatge a Catalunya, ha empès aquesta publicació tan avinguda amb les finalitats que té encomanades.

El professor Josep Pintó (Universitat de Girona), estudiós de la temàtica de fa molts anys, ha tingut cura de l’edició sense estalviar gens ni mica el protagonisme del paisatge, “un concepte de llarga tradició geogràfica sotmès periòdicament a èpoques de relatiu oblit, seguides per altres de gran efervescència, tant pel que fa a la producció de formulacions teòriques com la seva dimensió aplicada” [83]. El llibre que revisem, de conjunt amb altres citats a la presentació, i que comentarem en aquest Obrador Obert tan bon punt els editors en els facin arribar, corona justament una d’aquestes etapes d’efervescència paisatgística, la viscuda a

Catalunya durant la primera dècada del segle XXI ¡Tant de bo no s’estronqui!

D’acord amb el títol del llibre, el curador ha disposat els textos en dues grans parts, però amb títols sobreentesos, val a dir-ho. A la primera es presenten i comenten els “instruments” legals d’actuació sobre el paisatge, és a dir els catàlegs, les cartes i els estudis d’impacte i integració paisatgística per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge. La segona part aplega cinc treballs monogràfics sobre tantes altres “eines” d’intervenció en el paisatge: la delimitació de les unitats de paisatge, la identificació tipològica i inventari dels valors del paisatge, el dibuix dels mapes de visibilitat, els mètodes i tècniques de participació ciutadana en la elaboració dels “instruments” i una guia pràctica per a la redacció d’estudis d’impacte i integració paisatgística. Amb aquest ordenament s’esvaeix la sospita d’imprecisió que pot suggerir la més que probable sinonímia entre els mots “eina” i “instrument” que apareixen en el títol. No ho són pas. Queda aclarit, doncs, que tractem instruments legals, d’una banda, i eines de treball aplicades, de l’altra, de manera que aquestes se subjecten a les determinacions dels primers.