Els instruments legals per a la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge de Catalunya, establerts per la Llei 8/2005 del Parlament de Catalunya, a remolc de la seva adhesió al Conveni europeu del paisatge l’any 2000, s’ordenen jeràrquicament d’acord amb la dimensió de l’àmbit territorial que abasten. Els catàlegs, les cartes i els estudis d’impacte cobreixen, successivament, àmbits cada volta més restringits, aparellats expressament amb les figures de planejament urbanístic i territorial bàsiques: plans territorials parcials, plans urbanístics municipals i plans parcials o de detall. Al capdavall, doncs, són documents informatius i correctius dels configurats per la Llei del sòl en vigor.

L’objectiu, la redacció i l’aplicació dels “Catàlegs de paisatge de Catalunya” són revisats per Pere Sala (Observatori del Paisatge de Catalunya) en el primer capítol del llibre. Segons Sala, el paisatge s’entén en els catàlegs com una zona —tal com és percebuda per la població—, el caràcter del qual és el resultat de la interacció dinàmica de factors naturals (com el relleu, la hidrologia, la flora o la fauna) i humans (com les activitats econòmiques o el patrimoni històric). Així doncs, el paisatge es concep, al mateix temps, com la fesomia d’un territori amb tots els seus elements naturals i antròpics i també els

sentiments i les emocions que desperten en el moment de contemplar-los. El paisatge és entès, al capdavall, com un producte social, la projecció cultural d’una societat en un espai determinat des d’una dimensió material, espiritual i simbòlica. Al llarg de la seva contribució, l’autor destaca els treballs de redacció dels sis catàlegs de paisatge, dirigits per l’Observatori del Paisatge, basats en el “Prototipus del Catàleg del Paisatge” avançat per la mateixa institució el 2006.

El professor Josep Gordi (Universitat de Girona) té cura d’explicar la significació de “Les Cartes del paisatge de Catalunya” en el capítol segon. Destaca la transversalitat del concepte de paisatge, com el resultat de totes les activitats i polítiques que afecten el territori, i l’oportunitat de les cartes per a concretar els objectius de bones intencions més generals formulats pels catàlegs de paisatges en àmbits municipals i comarcals. És per això que escau reproduir la definició que en dóna la llei de 2005: “instruments de concertació d’estratègies entre els agents públics i privats per acomplir actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que tinguin com a objectiu mantenir-ne els valors, impulsades voluntàriament des de qualsevol nivell de l’administració (Govern, consells comarcals, ajuntaments i mancomunitats, etc.)”.