L'objectiu de les investigacions d'H. Capel és diàfan i ha estat posat de manifest per ell mateix. En referir-se a l'obra que ara ens ocupa afirma que "se inserta también en un amplio proyecto de investigación sobre la evolución de la ciencia geogràfica y de la comunidad científica de los geógrafos a partir de la revolución científica del siglo XVII". Tanmateix, l'àmbit cronològic que estudia queda limitat als segles XIX i XX i, d'aquest darrer, fins als nostres dies en especial. Precisament, la situació de la Geografia anterior al segle passat, per bé que molt circumscrita al cas espanyol, és objecte d'un altre vessant de les seves publicacions. És tal vegada per això que a Filosofía y ciencia semblin sobreentendre's determinats supòsits, no sempre evidents per a tots els lectors, els quals, en certs casos, podrien venir a limitar l’aprofundiment dels seus plantejaments.

El punt de partida són les tesis que sobre el desenvolupament de la geografia contemporània Capel va exposar a "Institucionalización de la geografía y las estrategias de la comunidad de geógrafos" (1977). La seva idea fonamental és que qualsevol ciència no queda definida per un conjunt d'objectius i mètodes essencials, únics i immutables en el temps, sinó que, ans al contrari, els objectius i els mètodes llurs tenen un caràcter canviant, amb límits i relacions variants per a cada ciència i a cada moment, sobretot pel que fa a les seves

relacions amb altres disciplines. Ara bé, aquests no són uns canvis intrínsecs a la mateixa ciència, sinó que són fruit de l'evolució també canviant de les necessitats socials i van de bracet amb l'existència de "comunidades científicas institucionalizadas que son, al mismo tiempo, corporaciones profesionales con intereses y estrategias específicos".

Aquest llibre, com altres publicacions de l'autor i altres treballs apareguts a Geocrítica, pretén, abans de tot, precisar el seu plantejament teòric i aportar resultats més o menys parcials en aquest sentit. De conjunt, la seriositat dels propòsits i de les vies seguides per a portar a terme la recerca semblen prou evidents. La qual cosa no significa l'admissió incondicional i sense reserves de la hipòtesi plantejada ni de la totalitat de les comprovacions parcials efectuades fins al moment. D'altra banda, però, sí que exigeix la realització d'una anàlisi aprofundida, meticulosa i acurada d'aquestes investigacions, essencials en l'estat actual del coneixement geogràfic no només a Espanya sinó també a fora. Recordem que els plantejaments de Capel han estat recollits a l'obra de D.R. Stoddart, Geography, Ideology and Social Concern (Oxford, 1981) i discutits a la Comissió d'Història del Pensament Geogràfic (Edimburg, 1977) de la UGI i al I Congrés de Teoria i Metodologia de les Ciències (Oviedo, 1982), a més a més de fer-ho a la ponència de Pensament Geogràfic del II Col·loqui Ibèric de Geografia (Lisboa, 1980).