A la bibliografia geogràfica espanyola, els treballs científics referents al pensament geogràfic són poc nombrosos. I els llibres sobre aquest mateix tema encara sovintegen menys, per no dir que no n'hi ha. A Espanya passa quelcom semblant a allò que ha succeït --i succeeix, però menys-- a França, l'escola geogràfica de la qual --tan present a Espanya-- no ha destacat mai per l'empenta teòrica. Sigui dit amb totes les excepcions que facin al cas, algunes d'extraordinari valor, especialment als darrers anys en què --tal vegada per influència anglosaxona?-- són relativament freqüents els estudis sobre els passat i el present del pensament geogràfic. Més del mateix podria dir-se que està succeint a Espanya atès que, en ben poc temps, aquesta casta de literatura geogràfica ha tingut lloc una certa eclosió. Només en 1982 han aparegut en el mercat tres llibres d'importància sobre el tema en el seu sentit més estricte, deixant de banda altres de caràcter històric, escrits a vegades pels mateixos autors. Aquest és el cas de Filosofía y ciencia en la Geografía contemporánea d'Horacio Capel Sáez, professor agregat de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona.

L'obra és prou significativa en la Geografia espanyola actual. Es tracta de la primera apareguda en aquest domini a Espanya, si més no amb les seves pretensions, objectius i amplitud. Anteriorment només hi havia o articles de revista escarits, de vàlua fora de

discussió, o llibres referits a temàtiques o figures concretes de la història del pensament geogràfic, espanyol o universal. Es cobreix així un buit molt sensible en la bibliografia nacional, cosa que explica la publicació quasi simultània, per bé que després en el temps, d'altres llibres, també importants i íntimament lligats amb aquest en la seva intenció i en el seu contingut, els de J. Gómez Mendoza , J. Muñoz i N. Ortega, d'una banda, i de J. Estébanez, d'altre d’altra, a banda d'un interessant volum del mateix H. Capel i J.L. Urteaga (Las nuevas geografías). De més a més, Filosofía y ciencia en la Geografía contemporánea constitueix el final d'una llarga etapa d'investigacions del mateix autor i d'un grup de geògrafs que l'envolten. N'hi hauria prou de recordar la llarga singlada de la revista Geocrítica, dirigida per Capel mateix, i en la qual, sobre un total de 44 números monogràfics, nou són de la seva autoria, com qui no fa la cosa. I tot plegat sense oblidar que al llarg de 1982, i en entrar ja al 1983, Capel Sáez ha publicat altres tres llibres relacionats tots ells amb el tema. De conjunt, els treballs d'aquest autor sobre el pensament geogràfic i la seva història formen una aportació essencial per a la Geografia espanyola actual, malgrat, o potser per això mateix, que la seva temàtica ha estat poc freqüent durant les dues darreres dècades. Val a dir, tanmateix, que han existit precedents seriosos força reculats i molt diferents en concepció i propòsits (R. Blázquez, A. Beltrán, A. Melón i M. de Terán).