Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Anthony Bonner i Francesc Bujosa (dirs.): Història de la Ciència a les Illes Balears. II. El Renaixement. Ciutat de Mallorca: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació; Govern de les Illes Balears, 2006; 224 p. ISBN 978-84-96664-26-5. | Ressenya de P. Alegre : pàg. 1 · 2 · 3 |
El darrer capítol de l’obra ha estat reservat, altra volta, a la cartografia i la navegació, ara les dels segles XVI i XVII, sota la responsabilitat de Vicenç M. Rosselló. Cal advertir, ni que sigui dit de passada, que a partir d’aquest volum, Rosselló salta del comitè científic de l’obra a la coordinació general de conjunt amb Isabel Moll Blanes i Josep M. Vidal Hernández. Bé, doncs, per tot el que fa referència a la cartografia, l’autor segueix, gairebé fil per randa, el text del capítol cinquè de Cartografia històrica dels Països Catalans (2008) amb alguns afegits del capítol quart de la mateixa obra, per a fer balanç de la producció de mapes i plànols de les illes Balears i Pitiüses, de Ciutat de Mallorca en especial. En aquest context, els mapes de Joan Baptista Binimelis, de Vicenç Mut i d’Antoni Guerau, reben una atenció especial. Com ja feia allí, Rosselló contesta, o simplement relativitza en la seva "mallorquinitat" la "pretesa i pregonada 'escola mallorquina' , polaritzada en una idea política més hispànica que no catalana..." en base a l'anàlisi de les cartes exposades a Barcelona el 1995 arran de |
la celebració del Congrés Internacional de Cartografia. Perquè, al capdavall, els descendents dels mallorquins eixits de les Illes, pel voltant de l'any 1500, per fer cap a diverses places italianes i a Marsella, es van desentendre dels seus orígens per a italianitzar-se o espanyolitzar-se en bona sintonia amb la política mediterrània de Felip II. Tot plegat com a resultat de "dos cops mortals de necessitat: la difusió del gravat imprès, ja sigui en fulls solts com en forma d'atles, i en la desviació del tràfic marítim vers l'Atlàntic" [204]. Una volta recordats els trets més destacats d'aquest epigonisme cartogràfic, com pot ser la recreació dels models preexistents en un manierisme delirant, l'autor retorna decididament a la "cartografia històrica" per a repassar la interpretació geogràfica de les terres catalanes en la producció de cartes marines nord-europees. Rere això, capítol i volum es clouen amb sis pàgines dedicades a compendiar el coneixement de les naus, de les infraestructures portuàries i de defensa, i de les rutes marítimes comercials en una Mediterrània reclosa contra un Atlàntic cada volta més solcat. [Pau Alegre, setembre de 2010] |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 9 de desembre de 2010 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |