Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Anthony Bonner i Francesc Bujosa (dirs.): Història de la Ciència a les Illes Balears. II. El Renaixement. Ciutat de Mallorca: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació; Govern de les Illes Balears, 2006; 224 p. ISBN 978-84-96664-26-5.   Ressenya de P. Alegre : 
pàg.    1  ·  2  ·  3 
 

El darrer capítol de l’obra ha estat reservat, altra volta, a la cartografia i la navegació, ara les dels segles XVI i XVII, sota la responsabilitat de Vicenç M. Rosselló. Cal advertir, ni que sigui dit de passada, que a partir d’aquest volum, Rosselló salta del comitè científic de l’obra a la coordinació general de conjunt amb Isabel Moll Blanes i Josep M. Vidal Hernández. Bé, doncs, per tot el que fa referència a la cartografia, l’autor segueix, gairebé fil per randa, el text del capítol cinquè de Cartografia històrica dels Països Catalans (2008) amb alguns afegits del capítol quart de la mateixa obra, per a fer balanç de la producció de mapes i plànols de les illes Balears i Pitiüses, de Ciutat de Mallorca en especial. En aquest context, els mapes de Joan Baptista Binimelis, de Vicenç Mut i d’Antoni Guerau, reben una atenció especial.

Com ja feia allí, Rosselló contesta, o simplement relativitza en la seva "mallorquinitat" la "pretesa i pregonada 'escola mallorquina' , polaritzada en una idea política més hispànica que no catalana..." en base a l'anàlisi de les cartes exposades a Barcelona el 1995 arran de

 

la celebració del Congrés Internacional de Cartografia. Perquè, al capdavall, els descendents dels mallorquins eixits de les Illes, pel voltant de l'any 1500, per fer cap a diverses places italianes i a Marsella, es van desentendre dels seus orígens per a italianitzar-se o espanyolitzar-se en bona sintonia amb la política mediterrània de Felip II. Tot plegat com a resultat de "dos cops mortals de necessitat: la difusió del gravat imprès, ja sigui en fulls solts com en forma d'atles, i en la desviació del tràfic marítim vers l'Atlàntic" [204]. Una volta recordats els trets més destacats d'aquest epigonisme cartogràfic, com pot ser la recreació dels models preexistents en un manierisme delirant, l'autor retorna decididament a la "cartografia històrica" per a repassar la interpretació geogràfica de les terres catalanes en la producció de cartes marines nord-europees. Rere això, capítol i volum es clouen amb sis pàgines dedicades a compendiar el coneixement de les naus, de les infraestructures portuàries i de defensa, i de les rutes marítimes comercials en una Mediterrània reclosa contra un Atlàntic cada volta més solcat. [Pau Alegre, setembre de 2010]

 

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
9 de desembre de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat